De nou, l'Open House. Possibilitat d'esbudellar la ciutat i d'explorar les seues entranyes. Recórrer Barcelona, conèixer els seus racons, la seua història i les seues històries, els seus tresors i algun que altre personatge. És gairebé una obsessió. M'agrada molt, de poder-ho fer, i el cap de setmana de l'Open House és una cita obligada del calendari: en la relació d'amor-odi entre la ciutat i jo, és gairebé com el nostre dia de Nadal.
Al cap i a la fi, en aquesta gran ciutat el nostre espai viscut queda reduït a uns quants carrers, un parell de places, d'estacions de metro i recorreguts habituals. Ara bé, passejar i conèixer Barcelona permet d'ampliar l'espai mental: els llocs que es descobreixen potser no es tornen a trepitjar mai -potser sí-, però queden en la nostra ment dins de la part de l'urbs que considerem nostra.
Enguany he començat pel meu barri: el Col·legi d'Art Major de la Seda. Abans, però, d'entrar-hi, vaig fer un passeig pels carrers que presencien el meu dia a dia, gairebé deserts durant les primeres hores del matí. Travessar el passatge de l'Hort dels Velluters per veure guaitar entre les fatxades el campanar barroc de Sant Pere, un dels dos campanars barrocs que té Ciutat Vella, és un dels meus recorreguts més habituals, enamorador i evocador. Els carrerons del barri de Sant Pere, amb els seus altarets presidint-los i tacats de tardor per tot arreu. Les botigues que encara li donen sabor i caràcter al barri malgrat la tragèdia turística. La gent de tota la vida i la que ha fet seu el barri des de fa un grapat d'anys ençà. M'agrada tot això.
I la cua que comença a formar-se davant de la Casa de Velers quan encara falta gairebé una hora perquè obrin: la gent té curiositat i ganes de conèixer Barcelona.
 |
| Portada de l'església de Sant Pere: angelot duent les claus del cel, símbol del sant. A l'altre costat de la porta, altre en duu la mitra. |
 |
| Al temple s'ha celebrat culte durant gairebé mil anys ininterrompudament. |
 |
| Tardor |
COL·LEGI D'ART MAJOR DE LA SEDA
El pla d'obertura de la Via Laietana preveia l'enderroc d'aquest edifici, seu dels gremis relacionats amb la fabricació de la seda des del 1763, i convertit en Col·legi de l'Art Major de la Seda en el 1833, després de l'abolició dels gremis. La declaració de l'immoble com a monument històric el 1918 va permetre no només salvar-lo, sinó també ampliar-lo per adequar-se a la nova configuració urbana que trobava al seu voltant.
De l'edifici destaquen dos elements. Per un costat, els esgrafiats de la façana: cariàtides, angelots, motius florals, atlants... els quals són considerats els millors esgrafiats barrocs de la ciutat. Per altra banda, el ric patrimoni que guarda en la seua planta noble, on hi ha la seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda. Entre els seus elements patrimonials destaquen nombrosos documents històrics, com la cèdula reial de l'emperador Carles I que permeté la creació del Gremi de Velers, un armari de 1683 ornamentat amb pintures al·legòriques als patrons del gremi o el pas processional de la Santa Espina, obra barroca de Ramon Amadeu, presidit per una Mare de Déu de l'Aflicció i decorat amb cinc àngels ploraners, que es troben al vestíbul de l'edifici.
 |
| La Mare de Déu dels Àngels presideix la façana. Escultura de Joan Enric. L'acompanyen dues cariàtides. |
 |
| Saló de plens |
 |
| Àngels ploraners del pas de la Santa Espina |
La façana de l'edifici està sent restaurada actualment. No obstant això, el fris amb els murals de Picasso és visible igualment. A l'interior hi ha dos murals més, que junt amb els murals de la façana, configuren una al·legoria de la ciutat i el seu caràcter mediterrani.
L'edifici van col·laborar dues persones totalment antagòniques: l'arquitecte Busquets, que havia format part de l'aviació Cóndor, i Picasso, exiliat i d'idees pròximes al comunisme. A banda d'aquest fet, destaca pel contrast entre el seu caràcter innovador i avantguardista i l'entorn on està situat, davant mateix de la Catedral i la muralla romana. El cos superior, sòlid i funcional, sembla descansar sobre l'aire, atès que l'entresòl i el soterrani són totalment diàfans: l'estructura de l'edifici descansa sobre columnes de ferro estretes, de presència discreta a un entresòl que substitueix les parets per finestres i vidres.
 |
| Els arcs que donen nom al carrer: la ciutat vista per Picasso |
 |
| Mural: la Sardana |
 |
| Mediterrani: mar, vaixells, rituals comuns |
Improvisant: em desvií de la ruta que m'havia marcat i pugí fins al Guinardó. Allà, tinguí la possibilitat de visitar un altre dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil, obert amb motiu de l'Open House.
El Mas Guinardó està construït en un punt estratègic: des del turó on s'alça es domina tot el pla de Barcelona. És per això que les tropes borbòniques van utilitzar l'indret per establir un dels seus campaments durant el setge de Barcelona a les acaballes de la Guerra de Successió. De la construcció medieval que hi hagué només en resta algun vestigi estructural: el mas actual és una construcció modernista, típica dels temps en què la burgesia de ciutat bastia les seues torres d'estiueig al Guinardó.
 |
| Del mas al Montseny |
 |
| Vistes a ciutat des de la terrassa del mas: el Fòrum |
 |
| Entrada al refugi antiaeri |
 |
| Infermeria |
 |
| Antic túnel de ventilació, hui tapiat. |
 |
| Del refugi, destaca especialment la llarga escala que hi dóna accès. |
CASA DE LES ALTURES
De tornada a casa, fiuparada a la casa de les Altures, la qual veia fins fa no res cada setmana quan pujava cap a l'EOI del Guinardó. He mirat malament l'horari: resta tancada fins a la vesprada, però m'entretinc igualment fotografiant la seua façana de caràcter neoàrab.
LA GRAN SORPRESA DEL DIA: EL PALAU CASADES
La seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona és un palauet de caràcter eclèctic, bastit per Serra i Pujals, articulat al voltant d'un pati central a l'estil de les antigues domus romanes. La seua decoració amb elements mitològics li donen un caràcter especialment clàssic, esguitat amb elements modernistes per tot arreu.
Ara bé, la part de l'edifici que més interès té és l'ampliació que es va realitzar als anys 50: es va construir una rèplica del palauet a la part del solar recaient al carrer Roger de Llúria per tal d'allotjar la biblioteca del Col·legi, una de les biblioteques de Dret més importants d'Europa. Bellíssima!
 |
| Façana del carrer Mallorca: el palauet originari. |
 |
| Sant Ramon de Penyafort i Ramon Berenguer IV, dues de les escultures de la façana del xamfrà. |
 |
| Pati central del palauet: deliciós |
 |
| Sant Ramon de Penyafort, patró dels advocats, representat al lloc que ocupava la font del pati. |
 |
| Escala principal |
 |
| Al·legories dels mesos de l'any decoren les parets de la galeria del primer pis del pati central. |
 |
| Sala de Juntes, on es van celebrar diferents reunions clandestines durant el franquisme, presidida també per Sant Ramon de Penyafort al vitrall de la finestra. |
 |
| La biblioteca. |
DE L'EIXAMPLE AL 22@
EDIFICI MEDIAPRO
A banda de poder visitar els platós de gravació on es van gravar pel·lícules com Vicky, Cristina, Barcelona i d'altres produccions importants de Mediapro, paga la pena d'apropar-s'hi per poder accedir a la terrassa i a les magnífiques vistes sobre ciutat que s'hi tenen.
 |
| Ca l'Aranyó |
 |
| Formigues |
 |
| Diagonal |
 |
| Port |
CA L'ARANYÓ
Junt amb l'edifici Mediapro i la seu de l'editorial RBA, forma un conjunt arquitectònic dedicat als mitjans audiovisuals: l'antiga fàbrica de Ca l'Aranyó, la primera que va respectar al Poblenou la trama de l'Eixample, és avui la seu de la facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.
Les naus conservades són ben interessants, pel fet que suposen la introducció de les formes arquitectòniques de les industries angleses al nostre territori. Fins i tot els maons de les parets tenen una mida típicament anglesa.
Són ben interessants les solucions trobades per adequar l'edifici al seu nou ús, i el fet curiós que el fumeral de l'antiga fàbrica haja recuperat la seua antiga funció.
 |
| Visitants de la terrassa de l'edifici Mediapro |
 |
| La tardor, a joc amb l'edifici de la UPF. |
LA PERIPÈCIA D'UNS CARRERS POC CONEGUTS
Una nota curiosa sobre l'urbanisme de la ciutat. El carrer Bolívia, perllongament del carrer Ausiàs March, desconegut i discret, ha aconseguit que l'especulació i les grans obres arquitectòniques no interrompen el seu traçat. Així, el primer obstacle que interromp el carrer, quan encara es diu Ausiàs March, és l'Auditori: la part central de l'edifici respecta, però, el seu traçat i es pot passar per dins caminant. Poc més endavant, el TNC acaba l'escalinata als peus del traçat del carrer.
Ja en el Poblenou, el carrer Bolívia es topa amb els edificis de l'editorial RBA i la productora Mediapro: aquests permeten igualment el seu pas a través d'un passatge. Ara bé, topa amb l'Hangar i s'interromp el seu traçat: no dubtem, però, que sense alçar ni pols ni remolí aconseguirà passar-hi pel mig!
El carrer acaba finalment al darrere de l'antiga fàbrica de l'Escocesa. Aquesta era, en ser construïda, al cul del món, però en un lloc ideal per a la indústria: es construí justament en el lloc on es trobaven el Rec Comtal, que passava per l'últim tram de l'actual carrer Bolívia, i l'antiga Carretera de França, el traçat de la qual correspon amb l'actual carrer Pere IV. Si bé Cerdà va respectar l'Escocesa en el seu traçat de l'Eixample, en els seus plànols preveia la desaparició del traçat de l'antiga carretera. No obstant, ens ha arribat avui convertit en un dels carrers més curiosos del Poblenou, tant pel seu traçat com per la seua arquitectura.
L'ESCOCESA, FÀBRICA DE CREACIÓ
L'any passat ja vaig visitar l'Hangar i la Fabra i Coats, fàbriques de creació dedicades al món audiovisual i a les arts escèniques respectivament. A l'Escocesa hom té l'oportunitat de trobar-se en un entorn de creadors plàstics, fet que queda palès només entrar: tot el recinte està ple de murals pintats durant el festival que se celebra anualment (i que, per tant, es renoven anualment).
L'Escocesa és un lloc, però, decadent i faltat d'inversió. Ha tingut la sort, però, que la crisi parara el projecte que el seu anterior propietari, el Banc de Santander, preveia per al solar: habitatges. Gràcies al moviment veïnal i dels propis creadors el projecte es va parar, i l'ajuntament va comprar dues de les seues naus (les més deteriorades, tot siga dit). Esperem que les coses canvien aviat i que el recinte puga articular-se de manera viva amb el seu entorn. Crec que és vital l'existència de les fàbriques de creació si realment es volen potenciar les arts i els projectes creatius en una ciutat com Barcelona, cara i entregada a l'especulació.
 |
| Façana del carrer Pere IV |
 |
| Entorn: el cul del món |
 |
| Agulla del campanar de l'església neogòtica del Sagrat Cor, enfront del recinte de creació |
 |
| El Poblenou des dels terrats de l'Escocesa. |
