L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

31 de juliol del 2016

Les terres d'Al-Azraq (2): Gallinera

Castell d'Alcalà
Tafanejant amb el mòbil ací i allà, trobe una ruta per la Vall de Gallinera: aquesta. Sé que és estiu, que fa calor i que podria haver mort en l'intent, però algú dubtava que no era capaç de pujar muntanyes en plena calor? I més per una de les valls més encisadores del País, que encara m'era desconeguda!

Com podeu imaginar, el meu objectiu inicial era el castell d'Alcalà, un dels principals punts forts del cabdill Al-Azraq, als peus del qual es va signar el tractat del Pouet amb l'infant Alfons d'Aragó pels temps de l'anomenada Reconquesta. El castell vigila l'entrada occidental de la vall, per l'interior, i des d'allà poques coses escapen a la vista. Fa falta una mica d'imaginació per reconstruir el recinte, ja que només queden en peu alguns murs i el fonament d'algunes torres. Ara bé, les seues restes ocupen un monticle escarpat i ple de cingles: tot plegat, encara resulta imponent.

Al castell s'arriba des de Benissili, el poblet més oriental de la vall. Una vegada a dalt, en pocs minuts s'abasta la carena de la serra de la Foradada, vora el Xarpolar, que queda a la dreta, i el Tossal de la Creu. Vistes fantàstiques de totes les muntanyes centrals valencianes, des del Puigcampana, Xortà i Aitana fins al Montcabrer, el Benicadell i la Safor. Als nostres peus, mirant al mar, veiem la Vall de Gallinera a l'esquerra i la d'Alcalà a la dreta, pentinades de bancals. Més enllà, la vall de Pop i el Cavall Verd. I tot això durant les hores que es triga en travessar la carena fins la "Foradà"... Calor? De moment gens ni mica. La pujada l'he feta ben de matí, i a la carena el ventet de llevant fa el seu paper.

La carena, però, té alguns passos feixucs, sobretot vora el Penyal Gros. A sota anem veient Llombai, Alpatró, La Carroja i, ja en la Foradà, Benitaia, Benissivà, Benialí i Benirrama queden a tocar. Tancant la vall es veu la mola on s'alça el castell de Gallinera, que la protegia per llevant, la marjal de Pego-Oliva i el mar. Espectacular.

Malauradament, baixant pel camí que surt a un centenars de metres de la Foradada, el vent ja no es deixa notar i la calor és insuportable... Per sort, el camí es bifurca i hi ha una drecera que mena directament a La Carroja: la prenc. El vessant de la muntanya està ple de camins de ferradura que degueren de servir per comunicar cada poble amb la vall veïna d'Alcalà. Encara conserven, en molts dels trams, el seu empedrat original. Qui degué de fer-lo, els moriscos o els nous repobladors mallorquins que ocuparen el lloc després de l'expulsió d'aquells altres? El parlar de Gallinera encara conserva l'article salat!

Una vegada a baix, la bellesa dels pobles, dels camps plens de cirerers i oliveres i garrofers centenaris, i de les fonts que es van trobant cada pocs quilòmetres compensen la calor. Ara sí que és abrasadora. Hi ha qui ha eixit a fer bici -sens dubte, més tronat que no pas jo-. Arribar de nou a Benissili és com arribar al paradís: ombra!

Un cop al cotxe, decidisc visitar els quatre pobles que em resten. Des de Benirrama es contempla de prop el castell de Gallinera sobre el cingle que tanca la vall a llevant: és una excursió temptadora per a finals de l'hivern, quan els cireres floreixen. En aqueixa època de l'any la vall deu ser un autèntic paradís. Queda pendent.

Torne a Algemesí per Pego, rumb a l'AP-7. Passe per l'Atzúvia i Forna: ja tinc clar un altre objectiu per a una de les vesprades tedioses d'aquest estiu... 

BENISSILI


Carrer del Pont






Primeres imatges de la Foradà, al darrere del campanar
Camí de ferradura vora els camps de cirerers
PUJANT AL CASTELL D'ALCALÀ





La Vall de Gallinera des del castell d'Alcalà, cap a l'est
Serra de la Safor, al fons
El Benicadell
Fins a la carena arribaven els camps abancalats 

Fent equilibris i desafiant els elements, un fragment de la torre mestra


A LA CARENA, RUMB A LA FORADÀ

Deixant enrere el castell
Carena de la serra de la Foradà: al fons, el Mediterrani
Tossal de la Creu i la Serrella al fons
La Mariola: a la dreta, Muro; a l'esquerra, Cocentaina i el seu castell
Puigcampana, inconfusible per la bretxa de Rotlan.
Alpatró, al fons de la vall: arribant al Penyal Gros

Alpatró
Alcalà de la Jovada, amb la Xortà al fons a l'esquerra

Des del Penyal Gros
Penyal Gros

Ja a la Foradada: la vall cap a ponent.
La vall cap a llevant






Encetant la baixada: vista de Benissivà
LA CARROJA




ALPATRÓ







EL DESPOBLAT DE LLOMBAI

L'últim habitant de Llombai va ser un estrany alemany, conegut com Stefan Gregor -ben de segur que aquest no era el seu nom real- o "l'alemany de Llombai". Segurament, va ser un fugitiu dels judicis de Nuremberg.




BENITAIA I BENISSIVÀ

Casalots de Benitaia
Benissivà des de la veïna Benitaia
BENIALÍ





BENIRRAMA I VISTES AL CASTELL DE GANILLERA

Carrer major, preparant-se per a un dia de festa
Castell de Gallinera