Veritat que quan un va al fisioterapeuta ho passa malament? El cabró comença a remenar ossos i músculs de l'esquena i et fa patir d'allò més... Però va desfent nucs, contractures i ho posa tot al lloc.
Possiblement siga aquesta la màgia de les pel·lícules d'Ozpetek: com és capaç de tocar els punts més febles de les experiències pròpies i projectar-les calidoscòpicament a través dels personatges perquè en vegis tots els matisos d'un sentiment fort, viscut, enterrat possiblement per l'avorriment i la desídia... I surt de nou, enfortit i ple de coratge. Però a diferència del fisioterapeuta, ho fa de manera que al mateix temps que surten les llàgrimes, rius; sents ansietat, però també calma. Res és el que pareix, i el que pareix és el que és. I finalment surts renovat amb aquelles ganes de menjar-te el món que tenies fa no res i que no saps massa bé on s'havien posat.
M'encanta. Us la recomane! Fantàstica, sublim. La millor que he vist fins ara d'ell.
M'encanta l'Ozpetek! aquesta última no tant, però vaig disfrutar molt.
ResponEliminaPer cert, crec que és dels cineastes que li canvien més les traduccions dels seus títols, impressionant.
Doncs a mi esta és una de les que més m'agraden, hehe. Bé, crec que sempre m'agrada "més" la darrera que he vist.
ResponElimina