Ningú no s'ha preguntat mai com cagar alguna cosa bella sense modificar-la? Doncs ben fàcil: tot posant-li un arbre de nadal escarrancit al davant. Si no, fixeu-se en la imatge. La solemnitat i imponència que transmetia Nôtre-Dame de Paris, trencada per l'ornament garrulo a més no poder. I no sols era la catedral, també el Panteó, places, mercats... En fi, que era Nadal, i visca la llum! Bé, de totes menes tret de la del sol, que sols eixí uns 20 minuts mentre estiguérem a Paris. Una ciutat deliciosa. He de confesar que un començament l'odiava: freda, mullada, plena de gent seriosa, amb tots els edificis aparentment "iguals".
Però a poc a poc tot anà canviant. Ja ens vam anar fixant en els xiquets, els joves, els turistes japonesos i xinesos que ho inundaven tot. I els diferents hites de la ciutat ens van impressionar sense gaire esforç, fins i tot sense que els il·luminara la llum del sol. I als jardins de Luxemburg es va produir el gran miracle: eixí el sol!! Les estatues, els arbres nus, el poc verd que quedava, i la gent, tot semblà somriure de repent. I la idea que m'havia fet en un començament d'aquesta ciutat canvià per complet.
Haig de tornar, perquè m'he deixat per fer moltes coses que volia fer. I sobretot, per passejar per les botigues, els barris, el riu, les esglésies gòtiques, el Luvre... El millor? Sens dubte, les llibreries... I el barri gai, s'hi respirava un ambient molt bonic i obert. Sinó aneu i veureu.
Ah! I que siga tardor... l'espectacle dels jardins deu ser impressionant durant aquesta estació de l'any.
