De la música aprens moltes coses, i no sempre és per la lletra. Acabe de veure una pel·li on es posa en boca de JS Bach unes paraules que m'han cridat l'atenció, i que tal vegada expliquen la necessitat imperiosa que moltes vegades tinc d'escoltar-lo. Ho parafrasege. "En aquestes variacions - deia - hi ha una progressió indeterminada de la melodia, però en canvi he optat per una estructura harmònica". Ho deia referint-se a les variacions Goldberg. I més endavant li deia al seu fill quelcom semblant a: "La melodia ha de ser forta, i perquè ho sigui, has de construir-la des de la serenitat, fixant-te en la teva pròpia respiració, i sobretot, amb els ulls posats en la perfecció darrera, en Déu. Fixa't en com progressa l'harmonia...".
I me n'he adonat que aquesta opció per no fer progressar la melodia d'una manera determinada és la que he optat des de fa temps. Sóc mestre (per fi), busque parella, intente definir la meva espiritualitat... Moltes coses. Però en el món que vivim, empenyar-se a fer progressar la melodia que és la nostra vida de manera "determinada" és un error grandíssim. Hui per hui, tot és cert i tot és mentida. Les seguretats que fa uns anys existien avui s'han esvaït. No se sap ben bé com fer durar una parella, ni tan sols en què ha de basar-se; no se sap ben bé què és allò de ser mestre; alguns s'han apropiat de Déu i el manipulen al seu gust... La família, la política, la moral, l'ecologia, l'economia... Tot és un dubte. Però per damunt d'això, cada persona enceta una busca, intenta fer la seua vida. Tothom fa sonar una melodia, però com que no hi ha cap seguretat a la qual agarrar-se, més val procurar que aquesta melodia tinga una estructura harmònica sempre i en cada moment, més que intentar seguir un fil conductor que potser ens duga a la perdició.
Sols així podrem construir alguna cosa de la qual aprendre; no sols nosaltres, sinó la resta. I quan sone una nota dissonant, tal vegada siga perquè estem equivocats, o perquè el món mateix s'equivoque, qui sap. Haurem d'optar o bé per reestructurar la nostra melodia perquè la dissonància desaparegui, o bé per fer-la callar i trobar de nou l'harmonia.
Però sobretot, que la música no pare!!
Us l'aconselle... La pel·li, dic. "El silenci abans de Bach". Genial. Ah! I si escolteu Bach alguna vegada segur que m'enteneu.
