L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

12 d’abril del 2010

El pi de Formentor.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer!
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.






11 d’abril del 2010

Diari del combat.


Temps de guerra: oposicions. Pobre bloc, el tinc abandonat. I tantes coses com se m'han passat pel cap! Els temps de neguit i efervescència són sempre temps ben productius. A nivell de calfar-se el cap, dic. Massa temps sol estudiant, i supose que Afegeix una imatgemassa... preocupació? Nerviosisme?

Uf, mai m'he sentit com aquest cap de setmana previ a les oposicions. No estic nerviós. Ni neguitós. Potser satisfet. Perquè durant uns mesos he demostrat que he estat constant i que realment això d'estudiar no pot amb mi. He paït (per fi!) una programació de la qual estic més o menys orgullós i això em dóna seguretat. N'estic orgullós no sols pel treball que m'ha donat i el temps que li he invertit, sinó perquè revisant-la he vist petjades de moltes persones que m'han ajudat a construir-me i m'han marcat al llarg de la vida. Perquè crec que tinc coses a oferir, il·lusions per transmetre i ideals pels quals lluitar, crec que podré defensar-me bé.

Pot ser per això que durant el cap de setmana hagi estat tan tranquil i confiat. Passeig per la platja, feines de casa, MHCB i Cerdà, bon menjar, sol i primavera. Influiran pot ser el cansament físic i mental. Però crec que ja estic satisfet en el que avui, una setmana abans de l'examen, he aconseguit fer i demostrar-me.

La setmana vinent a aquestes hores ja haurà passat tot, però... què és tot? Si ho mirem ben bé, només em demanen que vagi a escriure durant dues hores sobre la meva feina... Em creuen incapaç de fer-ho?

Nyas! Me'n sortiré. I si no, no hauré perdut res! Ja us contaré com em va finalment!