Arriba per fi la jornada de reflexió d'una campanya electoral bruta, trista i demagògica. Encara no he decidit el meu vot, però SÉ que no votaré cap partit dels qui han eixit als mass media, ni dels qui seuen actualment al Parlament.
M'entristeix veure com han embrutat de merda el sentiment nacional i la reivindicació independentista. Arran de la manifestació de l'11S que ell mateix va promoure, el nostre honorable President ha vist una mina d'or per aconseguir rèdits electorals. Ha aconseguit que no es parle d'altra cosa... Corrupció? Retallades? Neoliberalisme? Deute? Estat social de dret? Bobades! La qüestió nacional ha estat utilitzada per tapar tota la merda, que l'ha embrutada per baix i per dalt. Costarà netejar tota aquesta mandanga... de la qual dos partits en surten beneficiats: CiU i PP. Perquè només que s'ha aconseguit polaritzar la gent cap a un o altre bàndol. La resta no conta, no apareix, és invisible. Però continuen havent persones que perden la casa, que no els arriba ni per menjar a final de mes, aturats, retallades a la sanitat i a l'educació de tots... I els rics cada vegada més rics i pixant-nos a la boca.
Independència? Després del 25 de novembre, amb un parlament dominat per la dreta més neoliberal i populista, segurament el debat serà convertit en un succedani mediàtic que taparà l'autèntica acció de govern que servirà per esquilar els nostres drets i el nostre sector públic. Fins quan? Fins que arribe finalment la frustració i la desil·lusió? I la pobresa i la misèria. I la desigualtat. S'obriran les portes a la barbàrie o per fi la gent es mobilitzarà? Consentirem que darrere del "visca Catalunya" s'hi amague el mateix esperpent que darrere del "viva España"?
Durant aquestes dues setmanes he vist mentir amb total impunitat. He vist contradiccions. He vist demagògia exagerada. Una campanya feta a base de dogmes inqüestionables. He vist gent emprenyada, preocupada, però sobretot despistada i desconcertada. M'ha repugnat aquesta imatge de Mas salvador, messiànic. Una imatge totalment cabdillista pròpia d'altres èpoques. Fixeu-vos que en sortir la filtració sobre el (fals? inventat? incomplet?) informe policial a El Mundo, el nostre benvolgut President ens deia allò que no estaven atacant-lo a ell, sinó a Catalunya! El partit és el Führer, el Führer és el Partit. Alemània és el Partit, el Partit és Alemanya. Uis, perdó, volia dir Catalunya!
I els altres? Ballant a la música de CiU i PP. A la defensiva. Amb programes dessubstanciats i innocus. Obrint debats absurdes allunyats de la realitat. Apel·lant als sentiments, però no al seny! Els pocs que podrien resultar creïbles van perdre tota credibilitat durant els anys que, al Tripartit, van exercir l'acció de Govern.
I per amanir tot aquest esperpent, l'acció policial. Durant la vaga del 14 de novembre, mossos sense número de placa atacant els manifestants que només feien que... manifestar-se. Xiquets ferits, gent histèrica i plena de por, persones atacades amb pilotes de goma. Tot negat rotundament pel Conseller d'Interior, però demostrat pels testimonis a les diferents xarxes socials... que fins quan podrem utilitzar amb llibertat? A qui no han pogut enganyar i manipular, el volen espantar i fer que calle. Així de senzill.
La millor reflexió potser no consistisca en llegir o comparar cap programa. Que també cal fer-se. Sinó en saber llegir entre línies en quin d'ells hi ha un raig de llum nova que irrompa en aquesta campanya de la Nit. Que tinga la valentia d'assenyalar els mentiders, els lladres, els demagogs i els oportunistes. Que no només diga allò que pense, sinó també ho demostre amb l'acció.
Ha estat una sort poder gaudir durant aquesta campanya d'algunes obres que m'han ajudat a suportar-la. Primer, l'obra cabdal de Valle-Inclán (aneu a veure-la, encara hi sou a temps). Emocionant, un retrat fidel de l'esperpent que vivíem i que encara vivim. Ahir, però, el mal gust de boca es va endolcir en escoltar els tres noiets de la Flauta Màgica de Mozart, símbol de la fe, de l'amor i de l'esperança, que ens recordaven al Palau que finalment acabarà sortint el Sol, i que Tamina tindrà raons per abandonar la Desesperança. Ens caldran fe, amor i esperança. Però també el trellat, la fermesa, la paciència i la moderació. I actuar. Començar a actuar!
Bald prangt,
den Morgen zu verkünden,
Die Sonn auf goldner Bahn.
Bald soll der Aberglaube schwinden,
Bald siegt der weise Mann.
O holde Ruhe, steig' hernieder,
Kehr' in der Menschen Herzen wieder;
Dann ist die Erd' ein Himmelreich,
Und Sterbliche den Göttern gleich.
ALGUNS HEROIS DE CAMPANYA:
