No sé per què exactament, però la veritat és que sempre fa goig passejar per Ciutat Vella. Un passeig que si es fa amb el tercer ull de l'objectiu d'una càmera, sempre acaba mostrant perspectives ignotes, racons desconeguts, detalls desapercebuts. Valéncia! Potser n'estiga enamorat i no siga del tot objectiu, però la veritat és que els carrers, els arbres, els jardins, les pedres... enamoren!
Fa un parell de setmanes, amb l'excusa d'haver rebut la meua nova càmera, vaig fer de turista per ciutat: visita guiada a l'església dita del Temple.
 |
Parterre: escultura a Jaume I a la plaça d'Alfons el Magnànim.
El nomenclàtor i els monuments commemoratius estan una
mica marejats. |
 |
El racionalisme, sota el meu punt de vista, ha deixat
una empremta impressionant a ciutat, si bé poc valorada. |
 |
| Sant Andreu |
 |
| La fàbrica gòtica de Sant Martí |
 |
| El moment ideal per captar el duplicat ombrívol. |
 |
| La Creació. |
 |
| Un gòtic caracteritzat per... l'horitzontalitat. |
 |
| Les flames dels campanars barrocs al capvespre. |
 |
| Bèsties |
 |
| De camí a Santa Maria de Montesa. |
VISITA AL TEMPLE
Des d'un punt de vista històric, l'actual església del Temple mai pertangué als templers: la construcció neoclàssica data de segles després de l'abolició de l'ordre. Però malgrat això, pertangué a l'ordre militar de Santa Maria de Montesa, ordre creada ex professo amb l'objectiu que el ric patrimoni templer no acabara en mans de la congregació forània de Sant Joan de l'Hospital. Jaume II el Just va fundar, doncs, aquest nou ordre militar que, junt a Sant Jordi d'Alfama, tingué un paper clau en la defensa dels territoris de l'antic Regne de Valéncia.
Després del gran terratrèmol que al segle XVIII va assolar l'antic castell templer de Montesa, els monjos cavallers van aconseguir el permís del monarca per traslladar la seua seu al Cap i Casal. Van construir llavors aquest monestir en un estil neoclàssic que seguia fil per randa els dictats de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid: no es d'estranyar que molts dels seus elements, com els campanars, siguen calcats als de San Francisco el Grande de la capital del reino. La construcció fou dissenyada per Miguel Fernàndez, el qual va seguir les directrius del seu mestre, Francesco Sabatini. Per fora, austeritat i senzillesa basades en l'art antic. A dins, un bon grapat de tresors artístics que se salvaren dels estralls de la Guerra Civil: el baldaquí, obra del mateix Miguel Fernàndez; els frescos de Vergara; la magnífica pintura de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama, de Camarón; les arquitectures fingides de Filippo Fontana o l'escultura de Jesús ensenyant al Temple de Ponzonelli. Alguns elements interessants, com la làpida sepulcral de Bernat Despuig, XIIè mestre de l'ordre, o l'escultura orant de Llançol de Romaní, XIIIè mestre de l'ordre, foren duts des de les ruïnes del castell, junt amb una portada renaixentista que actualment està situada al pis superior del claustre.
En eixir, la fredor de la tardor, la nit que s'havia avançat potser massa. Hora de submergir-se al niu de verd del Túria amb la bicicleta de camí a casa.
Un bon arròs + art + Valéncia + tardor + història: començava el cap de setmana.
 |
Segons la llegenda, fou en aquest lloc on els cabdills
musulmans van hissar el penó de la Conquesta, gest
que indicava la rendició de la ciutat davant de les hosts cristianes. |
 |
Arquitectures fingides de Fontana junt amb elements arquitectònics
del baldaquí de Fernàndez. |
 |
Frescos del presbiteri, de Vergara: Ascensió i
Coronació de la Mare de Déu. |
 |
| Llançol de Romaní, orant, procedent del Castell de Montesa. |
 |
Camarón, un dels pintors de la cort
més destacats del XVIII |
 |
| Llosa sepulcral de Bernat Despuig |
 |
Els redemptoristes, que ocuparen l'església durant vora un segle,
van deixar-hi la seua empremta. |
 |
| Sant Fermí |
 |
Capella de Sant Jordi o de la Comunió: va allotjar la
relíquia del crani d'un sant que diuen que no va existir. |
 |
| L'obra de Ponzonelli |
 |
| Capvespre... Cri, cri, cri |
