En el darrer apunt d'aquest bloc vaig proposar-me la lectura de l'obra de Lucreci. De moment he llegit la introducció i els primers versos, però m'ha cridat l'atenció una afirmació d'Agustín García Calvo, autor de l'estudi introductori: Quintilià desaconsellà la lectura de De Rerum Natura per difficilis, «siguiendo la norma inveterada de rechazar por ininteligible lo que es peligroso entender».
No diré que cal, efectivament, un coneixement contextual ampli per entendre alguns textos i poder seguir-ne l'entrellat. Però tothom amb una cultura general suficient pot emprendre, crec jo, la lectura d'un clàssic. Però sovint ens topem amb el prejudici de la "dificultat". Un prejudici que pot ser haja estat inculcat per evitar-ne la lectura. Com diu García Calvo, és més probable que siga més perillós que difícil llegir segons quins textos: perillós per a un poder que vol evitar que pensem.
És un miracle que un text com el de Lucreci haja perviscut. És l'antítesi de la doctrina cristiana sobre la qual ha girat el pensament Occidental durant segles i segles.
Esta ficción tan bella y tan galana [la intromissió dels déus en l'esdevenir humà]
la razón verdadera la reprueba;
pues la naturaleza de los dioses
debe gozar por sí con paz profunda
de la inmortalidad: de los sucesos
humanos apartados y distantes;
sin dolor, sin peligro, enriquecidos
por sí mismos, en nada dependientes
de nosotros: ni acciones virtuosas
ni el enojo y la cólera los mueven.
Ciertamente la tierra en todo tiempoo
carece de sentido.
Mentre vaig tontejant amb Lucreci, he trobat un acompanyant ideal per a les estones de mar: Horaci. Un cant a la vida, a allò humà, a la mesura i a la bellesa, que de tant en tant furga fons en les nostres seguretats, tot desfent-les amb la vista posada en un viatge que tots farem dalt la barca de Caront.
nil mortalibus ardui est;
caelum ipsum petimus stultitia neque
per nostrum patimur scelus
iracunda Iovem ponere fulmina.
(No hay cumbres para el humano;
nuestra insensatez busca el cielo y nuestro
crimen a Jove no deja
que jamás deponga su iracundo rayo.)
Poesia, estiu, llibres, vida... Mar!
