POEMA ESQUERP
Ningú enlloc.
Ni amic ni enemic.
L'aire rúfol
m'espetega a la cara.
sobirana
la solitud
el tedi.
ARA
Mai més aquest moment
que ja esdevé record
i pas de dansa.
Tot és futur, potser,
la gorga blava
que ens xucla i expandeix.
Xuclats i a pas de dansa.
CONSELL
Pots agafar
el camí de la dreta
el camí de l'esquerra
o bé el camí del mig.
És igual:
arribaràs a un lloc
que no t'agradarà.
T'equivocaràs sempre.
Josefa Contijoch. Ales intactes (fragments)
