El principal regal d'estes vacacions és, sens dubte, el temps. Hom té la idea, però, que és un temps buit, erm, que cal omplir necessàriament de vivències "inoblidables": el viatge, el concertàs... i mil i una fita imprescindible sense la qual sembla que hom no estiga viu.
Jo des de fa un temps opte per un temps que, més que haver-lo d'omplir, m'ompli. Perquè puc respirar a un ritme diferent, puc parar, puc contemplar, reflexionar, llegir i badar. De dia canten les xitxarres; de nit, els grills. I el mar esdevé el comú denominador de tot plegat.
I badant badant vaig obrir l'altre dia el web del Pius Vè per veure si hi havia alguna novetat interessant. Trobí que s'exposava de nou, acabat de restaurar, el retrat eqüestre de Francesc de Montcada, pintat per Van Dyck. La notícia adjuntava uns reportatges que il·lustren el procés de restauració: em vaig quedar bocabadat i admirat per la faenassa que hi ha darrere d'una notícia aparentment tan irrellevant...
Químics, historiadors, historiadors de l'art, arxivers, bibliotecaris, pintors, restauradors, divulgadors... i un gran etcètera de professionals que fan bé la seua faena perquè saben. I en saben molt.
Vos durà una horeta, però vos recomane molt que visioneu aquest reportatge que il·lustra vora sis anys de treball que han permès que l'obra de Van Dyck torne a presidir majestuosa una de les sales dedicades a la pintura barroca.
MÉS ENCARA
La meua escapada al museu tenia com objectiu el «van dyck», però tot i això, em vaig deixar atrapar per algunes altres obres que em cridaren l'atenció: algunes ja les coneixia, en altres ni m'havia fixat fins ara... El Sant Bru de Ribalta, procedent de Portaceli i que veig ple de sensualitat; el Sant Sebastià d'Stom, amb eixa llum tan especial; el Martiri de Sant Bertomeu, de Giordano; o el Nàufrag i l'Ajusticiat d'Alvarrachi, deixeble de Goya. També algunes verges renaixentistes i, com no, el retrat de Michele Marullo de Botticheli que s'exposa temporalment al museu.
Al final de la visita vaig fer un volt per l'exposició temporal dedicada a l'escultor Capuz: en les seues escultures, especialment en El forjador, viu viva encara la mediterraneïtat de Maillol.
Paga la pena passar-s'hi!
 |
| Les fotos de l'exposició de Capuz no són meues: les he pres dels reculls de premsa. |
