|
Mai no em cansaré de la bellesa i la fragilitat del lliri blau de les nostres muntanyes! |
I
Passen pocs minuts de les huit del matí i ja sóc al cim del Remei, a la serra del Negrete d'Utiel. L'altiplà queda als meus peus, i s'hi distingeixen Requena, Caudete de las Fuentes, Utiel i, en girar el cap, les muntanyes dels Serrans.
Em sorprèn el fred, però també l'estranya sensació que m'envaeix. Què faig allà en aquell precís moment?
II
Torne una estona a Camus:
«Para el hombre absurdo no s etrata de explicar y resolver, sino de sentir y describir. todo comienza con la indiferencia clarividente.
Describir, tal es la suprema ambición de un pensamiento absurdo. También la ciencia, llegada al término de sus paradojas, cesa de proponer y se detiene a contemplar y dibujar el paisaje siempre virgen de los fenómenos. El corazón aprende así que la emoción que nos transporta ante los rostros del mundo no proviene de su profundidad, sino de su diversidad. La explicación es vana, pero la sneación perdura y, con ella, los incesantes llamaminetos de un universo inagotable en cantidad. Ahora se comprende el lugar que ocupa la obra de arte.»
III
Del Remei, al Negrete i des d'allà, de nou al santuari. Baixe a Utiel i trobe un poble agradable amb uns espais on hi ha gent que l'explica: l'antiga Bodega Rodona, les bodegues subterrànies, els barris medievals, el Museu Arqueològic o l'Albereda. Em captiva l'ambient una mica sòrdid i decadent de l'estació de tren: fins quan restarà en funcionament?
IV
Aprenc el valor de la contingència: l'actual DO Utiel-Requena té el seu origen, paradoxalment, en un context dominat per la fil·loxera. Mentre que els ceps arreu d'Europa eren arrasats per la plaga, els de la varietat local (boval) demostraven ser resistents al fong. Quan els francesos ho van saber van proposar els productors de la comarca comprar la producció local a canvi que n'augmentaren el volum. Si fins llavors havien produït vi només per a consum propi o, com a molt, per a comercialitzar-lo als pobles de la contornada, les aproximadament 10.000 ha de vinya que la comarca tenia en començar el segle XX es van multiplicar per quatre. Als ceps de boval se'ls empeltaven altres varietats franceses, com la cabernet sauvignon o pinot noir, que per això són produïdes actualment també a la comarca i comercialitzades dins de la DO.
Amb l'esclat de la Guerra Civil i la progressiva recuperació dels cultius a França i Itàlia, l'activitat econòmica al voltant de la vinya va declinar. Un nou moment d'auge començaria a mitjan dels anys noranta del segle passat i encara es manté: el vi ha esdevingut un senyal distintiu de la comarca.
V
Després de visitar les bodegues subterrànies i el refugi antiaeri de la Guerra Civil, un passeig pels carrerons medievals tanca la visita a Utiel: una visita molt recomanable.
|
Santuari del Remei, Utiel |
|
Cim del Remei i la Lluna |
|
La Plana d'Utiel |
|
Utiel |
|
Requena |
|
Caudete de las Fuentes |
|
Amb la Serrania al fons |
|
El Negrete i el Pic de l'Àguila |
|
Al Negrete |
|
De nou al santuari |
|
Camerino de la Mare de Déu, amb una Glòria pintada per Felip Navarro |
|
Terra i ceps |
|
Utiel: detall d'una façana art decó |
|
Barris medievals |
|
Ajuntament |
|
L'Assumpció: la nau gòtica iguala en amplada a la de la catedral de València. Per desgràcia, no es pot visitar perquè estan restaurant-ne la coberta. |
|
Bodega Rodona, seu del Museu del Vi |
|
Interior: impressionant |
|
Casa Alamanzón, seu del Museu Municipal d'Utiel |
|
Làpida sepulcral romana, de la Plana |
|
Símbol fàl·lic, "Fascinus", del s. II dC. |
|
Antic rellotge de la vila |
|
Imatges de la col·lecció etnogràfica |
|
Albereda |
|
Convent de franciscans, avui ambulatori i parròquia |
|
Renfe |
|
Cellers moderns |
|
Passejant novament per la vila medieval |
|
Coves d'Utiel i refugi de la Guerra Civil: passeig |
|
El simbolisme d'aquesta cova, basat en el número set, ens indica que potser pertangué a una família jueva. |
|
Possible resta de l'antic castell d'Utiel |
|
La fascinant història de la producció del vi! |