Perspectiva.

Em passo els dies davant d'una pissarra que està mal encerada. Unes vegades la faig servir, unes altres és la torre vigia des d'on observe què fan i què diuen, i d'altres em serveix d'escenari per a les meves paranoies. Paranoies? Sí, és el que deuen pensar ells, els meus benvolguts alumnes.

Avui a classe d'alemany m'han fet sortir també a la pissarra. Però llavors era jo l'alumne i hi havia de corregir les conjugacions d'uns verbs irregulars. Lese, liest, liest, lesen, lest, lesen... Em trobava estrany i incòmode. Petit i... No trobe la paraula. Ara qui em mirava no eren els meus alumnes, sinó els meus companys.

I la cosa m'ha fet pensar. Tot mestre hauria de ser alumne d'alguna cosa i potser això li ajudaria a entendre algunes coses.

Crec que a partir ara em posaré darrere de la pissarra.

Avantatges de programar competencialment.

Hi ha situacions que em trobe cada dia que fan palesa la necessitat de programar competencialment des de l'escola. Quantes mancances ha creat una escola que, fins ara, no havia tingut en compte les competències bàsiques!

SITUACIÓ A

Un repartidor. Compte amb la dada: un r-e-p-a-r-t-i-d-o-r. Buscant una adreça: c/ Creu Roja 85. Estem en la vorera dels números parells, i el repartidor pregunta per l'adreça esmentada, que a sobre, és un centre de salut... Li diem que està en aquest carrer i respon: no, este número no està, he venido por la acera y este número se lo salta. Competències bàsiques!

SITUACIÓ B

Al teatre. Anem i seiem en la fila quatre. Ve una senyora histèrica discutint-me que és ella qui ha d'ocupar els seients on ens hem assegut. Comparem les entrades i en la seva posa: fila 3, seient 3, i en la meva, seient 3, fila 4. Clar, estic a la darrera fila... si la darrera és la fila 4, quina havia de ser la fila 3? Calia posar-se a discutir? Competències bàsiques!

SITUACIÓ C

A Gavà. Pague el gelat que m'acabo de comprar amb un bitllet de 20 €. La caixera, compte, c-a-i-x-e-r-a, em retorna un euro i escaig. Li comente que li he pagat amb 20, no amb 5 €... Es veu rodada, vinga treure monedes i bitllets de la caixa... I al final agafa un grapat de bitllets i monedes i m'indica que em servesca jo mateix el canvi, que ella està "liada". Per l'amor de Déu: competències bàsiques!

SITUACIÓ D

En l'escola situacions absurdes, una darrera de l'altra. Anem pel carrer, com posem saber el nom del carrer que xafem? Ni idea. Quin títol té el mapa? Ni idea (només cal girar la pàgina i llegir el títol). S'acaba el sabó... només cal demanar-ne més! Són capaços d'estar una setmana sense rentar-se les mans abans que se'ls passe pel cap. Càlcul mental: cal començar a contar d'un en un... amb 8 anys!!

I és si s'hagués programat amb competències bàsiques aquestes situacions s'evitarien, és clar! Déu n'hi do! Nombres enters, classificacions, el nostre cos, la figa sa tia amb cogombres i vinagre!! Primer, les competències bàsiques: fer la "o" amb un canut.

Em plantejo de començar a fer-me un pla de pensions. El futur pinta negre.

18 anys...

Quanta perplexitat al meu rostre quan he llegit que es comença a discutir si perllongar l'escolarització obligatòria fins els 18 anys... Què? S'imagineu una aula de sisè de ESO on hi ha 10 alumnes de 18 anys que es neguen a estudiar i a fer qualsevol cosa que els proposes? Si ja en quart de la ESO trobem greus problemes de disciplina i motivació, imaginem-nos el panorama.

Quin despropòsit! És començar la casa per la teulada. Diu el ministre d'educació que Espanya "no es pot permetre unes xifres que apunten que més del 30% dels joves abandonen els seus estudis". Però senyor ministre, com és que els joves abandonen els seus estudis i ja des dels 13-14 anys en mostren un interès nul? Estan valorats suficientment la formació i el coneixement en la nostra societat? Algunes dades:

-La diferència salarial entre un jove que ha fet un grau mitjà a l'FP i un que no té el graduat és minsa.

-Recordo sense anar més lluny que per treballar d'alguna cosa relacionada amb els meus estudis he hagut de marxar del meu poble; així, molts dels meus amics. I hi ha qui en 30 anys és llicenciat/ada i encara no té feina! En canvi, aquells companys o companyes de l'EGB que no sabien fer la "o" amb un canut tenen tots treball estable, remunerat, piso i un bon cotxe. Paga la pena estudiar tant?

-Socialment, què percep la gent? En què està basada l'economia? En la construcció i l'especulació. Els polítics, uns xoriços i uns lladres en gran part. Honradesa? Superació? O cal buscar simplement uns bons padrins? Fa falta esforçar-se en tirar endavant uns estudis superiors, amb el sacrifici que suposa per a moltes famílies, per acabar essent obrer, cambrer, caixer al carrefour o recepcionista d'un hotel?

És cert que la crisi està afectant molt més la gent que està poc formada. Però la crisi és circumstancial. Crec que s'hauria de començar per canviar dàsticament el model productiu i econòmic, i fer que a poc a poc la percepció social canviés i els coneixements i la formació es valoraren i remuneraren de forma justa i coherent. Així, aquest 30% que parla el ministre segurament es reduiria sense haver d'obligar a ningú a romandre en les escoles en contra de la seva voluntat.

I sobretot sense carregar amb l'ensenyament obligatori amb més problemes dels que ja té. Són capaços de carregar-se el poc que funciona per esborrar una bona xifra de les llistes d'aturats.

Quina barra!