Em passo els dies davant d'una pissarra que està mal encerada. Unes vegades la faig servir, unes altres és la torre vigia des d'on observe què fan i què diuen, i d'altres em serveix d'escenari per a les meves paranoies. Paranoies? Sí, és el que deuen pensar ells, els meus benvolguts alumnes.
Avui a classe d'alemany m'han fet sortir també a la pissarra. Però llavors era jo l'alumne i hi havia de corregir les conjugacions d'uns verbs irregulars. Lese, liest, liest, lesen, lest, lesen... Em trobava estrany i incòmode. Petit i... No trobe la paraula. Ara qui em mirava no eren els meus alumnes, sinó els meus companys.
I la cosa m'ha fet pensar. Tot mestre hauria de ser alumne d'alguna cosa i potser això li ajudaria a entendre algunes coses.
Crec que a partir ara em posaré darrere de la pissarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada