El senyor Ibarra, expresident d'Extremadura, ha escrit avui un article d'opinió a El País que vol semblar convincent. Parla d'allò que és irrenunciable per a l'Estat i que ha d'assumir necessàriament per al "bien de todos":
Me parecería un avance muy significativo y tranquilizador si, del debate surgido después de la sentencia del Tribunal Constitucional, el presidente del Gobierno de mi país hiciera el pronunciamiento firme de que la defensa nacional, la política exterior, la garantía en materia de justicia y de seguridad, en definitiva, la igualdad ante la ley, la Hacienda pública común -la que nos trata como a ciudadanos y no como a territorios- con una fiscalidad que sea la consecuencia de nuestra condición de ciudadanos españoles y no del lugar en que vivimos, son competencias irrenunciables del Gobierno central.
Ai las! Tots tenen la solidaritat a la boca. I jo cada cop estic més indignat amb aquesta "fiscalidad que es consecuencia de nuestra condición de ciudadanos españoles y no del lugar en que vivimos". "¡¡Hay que ser buenos!!" I cada cop m'indigna més el destí dels més de 500 euros que cada mes, cerimonialment, em desapareixen del meu sou. Què estic pagant?
-Valladolid ya tiene su AVE! Aquesta gran polis, no més gran que Alzira, amb una grandíssima producció industrial i un gran allau de turisme i trànsit de persones, pot ara en un tres i no res comunicar-se amb la gran capital imperial! Por no hablar del AVE del norte, y del de Sevilla.
-Qué buenas autovías existen en Castilla para comunicarse con Madrid y toda EjpaÑÑa! Gratis, buenas, bonitas!
-Qué progre es el gobierno andaluz! Que paga los libros de texto a los escolares. Jolín!
-El PER! Viva el PER! Per ello, trabajamos un mes y nos rascamos las bolas 11.
-Etc, etc...
Aquestes coses, la llista de les quals és interminable, no em semblarien malament sí no m'hagués de pagar jo l'autopista de Barcelona-València. Si moltes vegades, repetides vegades, desenes de vegades, no m'hagués passat això de no poder accedir en tren a València des d'Algemesí perquè la catenària de les rodalies és de l'any de la dictadura de Primo de Rivera i sempre s'espatlla... pel mateix punt! Si pogués llegir tranquil·lament un llibre en el tren (cosa que no puc fer perquè la via té forma de ziga-zaga i els sotracs del tren són insuportables). Si les indústries del meu país, i de Catalunya, tingueren una via fàcil i accessible per exportar les seves mercaderies a Europa... Si... hi ha tantes coses!
Tant de bo la gent que l'altre dia esperàrem pacientment durant dues hores la sortida d'un (puto) tren de rodalia cap a València, i que finalment vam desistir de l'intent, ens haguérem adonat què s'amaga darrere d'aquest patriotisme EJJPAÑÑOL de xaranga, bandera i selecció de futbol. Que l'espera era deguda a què ens estan prenent el pèl. I que sí que és cert que cal un sentit d'Estat com apunta el senyor Ibarra, em negue a que aquest sentit d'Estat haja de ser callar mentre et claven l'estaca pel cul i sense lubricant.
El que vol dir que...
