"La guerra se nos presentaba como una cruzada contra las malévolas doctrinas de Hitler, contra el racismo, etc. Y, sin embargo, toda aquella enorme masa de tierra, casi la mitad del área total de África, estaba regida precisamente según la premisa de Hitler de que algunos seres humanos son mejores que otros a causa de la raza. La masa de africanos de todo el continente -o, al menos, aquellos que tenían alguna cultura- se divertía sardónicamente ante el espectáculo de sus amos blancos predicando la cruzada contra el diablo del racismo. Disfrutaban con el espectáculo de los blancos "baases", tan ansiosos por ir a luchar a cualquier frente vecino y contra una doctrina que defenderían hasta la muerte en su propio suelo."
DORIS LESSING - El Cuaderno Dorado
De vegades alguns amics i jo ens hem preguntat què hauria passat si Hitler haguera guanyat la guerra. Admet que és inútil fer conjectures absurdes sobre fets que no han passat, però de vegades no puc deixar de tenir la impressió que algunes coses no haurien anat gaire diferents de com són ara, en aquest món "democràtic" que vivim i que té al darrere tanta fam, misèria, mort, hipocresia i especulació. I on les directrius de la doctrina de Hitler continuen sent, a molts llocs "amics de l'Occident democràtic", una realitat aplicada, deixant a banda els matisos propis de cada època.
Ja he escrit en altres ocasions sobre com algunes lectures, com la que encapçala aquest post, em van fer adonar-me'n de la versió hipòcrita de la II Guerra Mundial que han donat els vencedors i que tenim tan interioritzada. Especialment em va impactar llegir sobre el bombardeig i la massacre sobre Dresden, a les acaballes de la guerra, el qual és vist pels analistes com de baix valor "estratègic": matar per matar, destruir per destruir. No interpreteu en aquesta esquerda de la historiografia oficial una justificació o exaltació del nazisme: és abominable! Però lluny de congratular-nos de ser els bons, hauríem de reconèixer i identificar la hipocresia i abominacions que s'han comés en nom de la "democràcia". Entre cometes. Perquè ben mirat, com reflecteix Lessing en El Cuaderno Dorado, uns i altres no eren tan diferents.
El tema de com va poder passar el que va passar en una societat com l'alemanya em fascina. Quan més llegeixo, me n'adono que les contradiccions i els comportaments dels alemanys d'entreguerres són les nostres pròpies contradiccions i comportaments, tant a nivell individual com col·lectiu. I que uns fets portaran i porten a uns altres si no sabem estar suficientment atents. És per això que potser m'atraga tant aqueixa cultura, que ha donat de sí part d'allò que més estime i forma part de la meua forma d'estar en el món (Bach i la seua música per davant de moltes altres coses) i al mateix temps va arribar a ser senyera de la ideologia més detestable que puga haver existit a la Terra. I que malauradament encara avui, malgrat la victòria dels "bons demòcrates", esquitxa més les nostres societats del que estaríem disposats a admetre. Per desgràcia, no pren una forma tan clara i nítida com ho va fer en l'Alemanya dels anys trenta que ens permeta identificar-la fàcilment.
Però contraposant aquesta càrrega de pessimisme, trobem també l'esperança, l'afany per millorar i refer-se, tot aprenent dels errors comesos. I això també ho trobem a Dresden, que en mig segle ha sabut recuperar el millor d'ella mateixa després de la seua total destrucció. Allà, a la Kreuzkirche, s'hi guarda una creu feta amb les restes de la catedral de Coventry: la destrucció d'una i altra ciutat té, malgrat que una fou duta a terme pels bons i l'altra pels dolents, les mateixes causes fosques que s'amaguen en el fons de la nostra condició humana.
És a Dresden que em duran dintre de poc temps les meues passes. Aprofitaré l'avinentesa per resseguir les passes del genial compositor, visitant alguns llocs on va treballar i estar-hi (Dresden, Leipzig, Postdam) i escoltar en aquests escenaris el millor de la seua música en directe... Quines ganes! Estic segur que serà un viatge ple de sensacions i nous descobriments. Sempre havia desitjat estar present en moments màgics com els que apareixen en els vídeos, i més en llocs tan emblemàtics i amb aquesta càrrega simbòlica tan gran.
Quines ganes!
