De vegades em pregunte per què el nom dels mesos s'ha mantingut inamovible, però el ben cert que continuem dedicant el primer més de l'any a Janus, el déu de dues cares: l'una que escruta el passat, i l'altra que té poder visionari sobre el futur. Aquest poder, donat a Janus per Saturn, déu del cicle temporal, li permet decidir sàviament sobre el present, cosa que el converteix en el déu dels canvis i les transicions. Quin millor més a dedicar-li que el que obre les portes de l'any?
Avui li he rendit culte, tot fent un passeig agradable pel meu passat. Avinguda del Regne avall, he fet el mateix camí que feia cada dia durant els anys d'estudi ara en fa deu (!). Tot més o menys igual, llevat d'alguns detalls aparentment sense importància. Continuava el mateix quiosquer sobre la vorera; també les palmeres, les fonts... fins i tot he cregut reconèixer algun veí. I el forn Avenida: exquisit! Encara t'atén si hi vas la mateixa parella de iaios entranyables... un dels pocs llocs a ciutat que encara ho fan en valencià! He trobat tancades, però, les sales de cinema independent, tot un indicador del camí que ha pres la ciutat de València. I el bar dels madriles: una gran pèrdua...
Ara fa deu anys tenia una visió meua de com sóc ara no tan diferent del que he esdevingut. Han canviat els escenaris previstos, algunes persones han desaparegut i n'han aparegut de noves, però no vaig errar massa en els meus càlculs i aspiracions. Però me n'he adonat que un cop superades les oposicions, assolits els reptes que tenia, potser cal ara donar-los-hi forma als nous. Els hi tinc, però fins avui els veia molt obtusos i llunyans, com si no anaren amb mi... Cal comprometre's i treballar-hi de valent, però sense obsessionar-se. Les coses poden no eixir com u les espera, i no per això podem dir que hagen eixit malament.
Aquesta és potser la saviesa de Janus: viure el present amb equilibri entre el passat i el futur, definir el nostre ser d'acord a allò que ens ha ajudat a ser com som, i allò al que aspirem a arribar. En cas contrari, correm el risc o bé de viure ancorats en el passat, o bé de somiar truites. Potser també de no viure amb suficient intensitat el nostre present pensant en un futur que mai arriba. Aquesta saviesa januària ens permet redefinir-nos contínuament: si d'una cosa me n'he adonat avui fent els camins de fa deu anys, era que jo no era pas el mateix. Algunes coses, però, romanien inalterables: continuava sent el ximplet maldestre que no mira a terra, atret pels mil i un detalls per damunt del meu cap, un cap il·lusionat encara per moltes coses i que ha tingut la sort de viure un altre gener que obre la porta d'un 2012 en què poden canviar moltes coses. O no, qui ho sap.
Si us agrada la mitologia us resultarà ben curiós de saber que el culte al déu Janus va ser disfressat de manera intel·ligent pels pagans! Continuaren rendint-li culte en els moments de trànsit i canvi anual: els solsticis. No és casualitat que al voltant d'ells se situen les festes a Sant Joan: Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, representants respectius del passat (el ritu iniciàtic, el baptisme, personificat en el Baptista) i del futur (l'Evangelista, autor de l'Apocalipsi), disfresses doncs dels dos rostres de Janus cristianitzat. A València hi tenim Sant Joan del Mercat, que ben mirat, és tot un temple al déu.
I és que de sant Joan de Juny, a sant Joan de Nadal, sis mesos van. La dita més comú amaga un significat profund sobre les coses. No deixe de soprendre'm!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada