Les filles de la Memòria

Als qui denigren la memòria i la proscriuen de l'aula i de l'ensenyament, caldria fer-los caure en el compte d'un fet ben curiós. En la mitologia grega, les filles de la Memòria i de Zeus (la Força, el Raig, el Poder) no són ni les Harpies, ni Eris, ni Lete ni la Disnòmia. Les filles de Mnemòsine, la Memòria, són justament les muses, inspiradores de la música, la lírica, l'èpica, la dansa, la geometria...

I en la mitologia grega, en el fons, no hi ha cap relació casual.

Històries de l'Open House (6): forats.

La tarda de diumenge visití dos forats. El primer, d'un gran valor històric i testimonial: a parc de les Heures, sota de la Casa Gallart, es conserva el refugi antiaeri de Lluís Companys. En efecte, aquest palau construït a imitació dels château francesos va allotjar el president de la Generalitat Republicana durant els anys en què Barcelona era bombardejada un dia sí, l'altre també. Els Gallart, del bàndol contrari i refugiats en la zona controlada pels nacionals, van indicar la situació exacta del palau quan van assabentar-se del seu il·lustre inquilí. No obstant això, els aviadors no van poder reduir-lo a runes.

L'altre edifici no és ben bé un forat, però la seua part central bé que s'hi assembla. L'edifici Mas de Miquel (antic Hotel Diagonal Tuset), situat a la Diagonal, té al seu centre un gran pati de llums al voltant del qual s'organitza l'edifici. Està tancat per una gran claraboia inspirada en un altra que hi havia a un balneari alpí on els amos tenien costum d'anar-hi. La veritat és que impressiona. Són ben interessants els detalls de la construcció, que la situen a mitjan camí entre el modernisme i el noucentisme: malgrat la seua adhesió als principis noucentistes, Sugrañes no va poder deixar de banda l'herència del seu mestre, Gaudí.

CASA GALLART I REFUGI ANTIAERI

EDIFICI MAS DE MIQUEL (SUGRAÑES)

Mas de Miquel reflectit a l'edifici d'enfront

El modernisme tardà de la casa Sayrach és a l'altre costat del carrer

Històries de l'Open House (5): la zona alta.

Modernisme popular: exemples que van apareixent ací i allà passejant
per Sant Gervasi de Cassoles.

Reconec que puge molt poc a la zona alta de ciutat, especialment a Sant Gervasi. És, segurament, el barri que més desconec de ciutat. Em passa que, en passejar pels carrers d'aqueix barri, em sent poc acollit, desplaçat, enmig d'uns carrers residencials generalment mancats de vida. No hi ha botigues, no hi ha gent que hi passege, només algun veí que trau el gos, algun altre que ha eixit a córrer. Per no haver-hi no hi ha ni turistes! El panorama canvia, però, en travessar el passeig de la Bonanova: arribem a Sarrià i, als peus del campanar de Sant Vicent, la pastisseria Foix: excel·lent. Des d'allà sempre m'ha agradat baixar a peu el carrer Major de Sarrià on sempre he trobat un ambient agradable i alguna que altra curiositat. Tot i així, fot una mandra espantosa haver de pujar fins a Sarrià només per anar a la Foix: i que conste que ho he fet en més d'una ocasió!

Per tot això aprofite ocasions com l'Open House per fer-hi un volt per aquells indrets als meus ulls plens de gelor. En aquesta ocasió, els passos em van dur des de la Torre Bellesguard fins a la Torre Girona, tot fent parada en un munt d'edificis i indrets interessants.

BELLESGUARD

Gaudí va dissenyar aquest edifici tot tenint en compte dos aspectes: per un costat, la seua història i els seus orígens; per l'altre, la simbologia maçònica amb què va voler impregnar la seua obra.

Bellesguard fou una residència del rei Martí l'Humà, darrer rei del casal de Barcelona abans que la corona passara a mans dels Trastàmara. De fet, conten que des d'allà el rei va veure el vaixell que, amb la seua vela blanca, anunciava que el seu hereu havia mort a les croades de Llevant: el vaixell, junt amb altres motius relacionats amb la mar, es troba representat a l'edifici que, trencant la norma gaudiniana, està dominat per les línies rectes per evocar el seu passat de fortalesa medieval.

I la maçoneria? A banda de l'enigmàtica estrella de huit puntes que hi ha a sobre de la porta, la torre fa exactament 33 metres d'alçada.

  

DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

Curiosa construcció del segle XIX destinada a recollir l'aigua de pluja per utilitzar-la als jardins de l'antiga finca Bellesguard, ara ja urbanitzats en al seua major part. Actualment, acull un centre multiusos per al barri.

BARROC CATALÀ: ELS RETAULES DE SANT VICENT DE SARRIÀ

Malgrat que ja havia visitat Sant Vicent de Sarrià en vàries ocasions, no m'havia parat a observar bé les dues joies del barroc català que s'hi conserven: el retaule del Roser i el de Sant Antoni, aquest darrer provinent de l'antic convent de Santa Clara que hi havia al lloc on es va construir la Ciutadella. Després de donar bacs ací i allà, va arribar a Sant Vicent. Donat l'origen de l'obra, no entenc com encara no està coberta d'estelades... (Burla).

GUASTAVINO

Ja feia temps que havia volgut visitar la casa Orlandai durant l'Open House, però en les darreres edicions sempre m'havia decantat per altres edificis. Allà he trobat de nou l'empremta de Guastavino, l'arquitecte valencià més universal. El guia ens va recomanar de visionar el documental que fa poc va dedicar-li TVE: jo també us el recomane!

La casa Orlandai va ser en els seus orígens un mas, reformat per Guastavino abans d'emprendre el seu viatge a terres americanes. Hi conserva alguns elements decoratius força bells i originals, entre ells l'escalinata principal i les vidrieres dels miradors.

TORRE GIRONA

Ja per acabar el matí, m'adrecí a la torre Girona, potser la visita més interessant. I és que l'equip d'investigador que té el supercomputador Mare Nostrum com a eina de treball, aprofita que ens hi acostem amb el pretext de l'Open House per explicar què fa i per què. Sempre és un goig escoltar la gent a qui li apassiona la seua faena i que treballa per aconseguir un món una mica més just i sostenible. (Crec que ells no treballaven per projectes a l'escola, pose la mà al foc!).

El supercomputador està allotjat a l'antiga església de Can Girona: hi ha màquines més potents, però cap d'elles es guarda a un lloc tan bonic. Els jardins que l'envolten també paguen molt la pena.

Una audició de jazz abans de començar la visita

Quilòmetres i quilòmetres de cable!