De com un xiquet pot ensorrar totes les nostres seguretats

A la foto hi ha un racó de la cripta de l'església de Sant Miquel dels Reis on, suposadament, hi ha enterrats Germana de Foix i Ferran d'Aragó, duc de Calàbria. Els mausoleus que hi ha a situats a ambdós costats del recinte són mera escenografia: els sarcòfags que contenen no són cap recipient, sinó que són massissos. «On són, doncs els cosos?», pregunta sempre el guia després d'haver explicat això darrer. Pel que es veu, els nobles, sabedors de la poca simpatia que gaudien, van voler protegir els seus cossos i els corresponents dipòsits funeraris de possibles profanadors.

En una de les visites, un xiquet d'uns quatre o cinc anys, fill d'uns turistes accidentals de Madrid, va anar convençut cap a aquest racó i va saltar convençut: «¡Están aquí! ¡Aquí! ¡Están aquí!». La guia que conta l'anècdota va preguntar als pares si ja hi havien estat, a la cripta: asseguraren que no. Però el xiquet no s'havia equivocat. En aquest racó el georadar detecta la presència d'un cos de grandària considerable a dos metres sota terra. Justament el lloc que, cada 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel, és il·luminat pel sol que entra per l'obertura feta i orientada expressament amb aquesta finalitat. Els visitants d'aquell dia no van poder evitar sentir cert sentiment d'inquietud davant del que havien presenciat mentre que el xiquet de seguida s'oblidà del tema i va tornar als seus assumptes.

El recinte no ha estat excavat, però és del tot probable que, efectivament, en aquest lloc estiguen enterrats la virreina Germana i el seu marit; així, el cos que detecta el georadar deu ser, amb tota seguretat, el sarcòfag on són els cossos. Però el que sobta d'aquesta història és que el xiquet ho va saber sense ajuda ni de georadars, ni d'arqueòlegs, llegendes o història comprovada: va saltar convençut, mogut per un instint, en el lloc on descansen els cossos. I és que, segons diuen, els xiquets són capaços de captar energies que nosaltres, adults il·lustrats, ja no.

Davant d'això podem donar totes les explicacions racionals que se'ns ocorren. Però, crec jo, hauríem de deixar sempre oberta la porta al fet que, efectivament, hi ha quelcom inaccessible per a la raó. Que sempre hi haurà lloc per al misteri en el sí d'una existència, la nostra, que és tota ella enigmàtica, malgrat totes les explicacions inqüestionables que la ciència n'ha donat.

I, de tant en tant, es deixa sentir quan menys ens ho esperem.

Escuts de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, i Germana de Foix
a la façana principal de Sant Miquel dels Reis