Hi ha vàries raons que fan de la Calderona un lloc màgic: l'espectacularitat de les seues formacions geològiques, amb aquells tallats de sorrenques i calcàries que s'alcen imponents sobre barrancs profunds; els seus arbres monumentals, les fonts, les petites sureres que ací i allà esguiten encara el paisatge explotat durant segles; els castells, les ruïnes dels corrals, d'antics poblats ibèrics; els camps d'oliveres i garroferes centenàries; la sacralitat que li confereixen les dues cartoixes situades a extrem i extrem de la serra, a més de la Cova Santa... Però crec que per damunt de tot, el que impressiona quan hi passeges és la llum: els colors de les roques i la proximitat del mar fan que aquesta cobre una intensitat i un matís que no he vist en cap altre lloc. Especialment els dies amb oratge inestable, quan els raigs de sol van escolant-se entre els núvols i esgarrant les ombres que aquests projecten sobre les muntanyes.
L'altre dia, al cim del Montcúdio, vaig presenciar un autèntic espectacle!
 |
| Primeres vistes del Montcúdio |
 |
| Vistes des del Montcúdio: el mar! |
 |
| Castell de Serra |
 |
| Mola de Segart |
 |
| El Montgó i el Golf de València |
 |
| Pi del Salt: gegantesc |
 |
| Els Rebalsadors, Serra i l'Oronet |
 |
| Al cim de la Creueta |
 |
| Nàquera |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada