Besori, València, falles.

València des del Besori, amb Picassent en primer terme

De vegades el paisatge esdevé per sí sol una metàfora. És el que passà fa unes setmanes al Besori: des del que possiblement és el millor mirador a la ciutat i l'Albufera, la ciutat apareixia desdibuixada. Un mer fantasma. I és el que allà hi passava en realitat: la festa de les falles i els seus excessos estaven tapant la València que hom creu conèixer i en què hom creu viure.

Potser no es tracte de la festa en sí. Sinó de què ha passat amb la festa: al poder no s'interessa ja per les falles en tant que celebració, forma de relacionar-se o ritual de canvi estacional, sinó en tant que és un pretext per aconseguir guanys. La festa s'ha venut als diners. I això té moltíssimes implicacions: ocupació irracional de l'espai públic (carpes, monuments gegantins, desenes de xurreries i, gran novetat, desenes de paradetes, com si fora una fira, que tapen fins i tot les façanes i monuments més emblemàtics); conversió de Ciutat Vella en un gran espai de borratxera, un femer, un pixador; excés de soroll, excés de visitants, munions de gent per tot arreu, animals domèstics desesperats, espantats i ansiosos... Ja no queden racons on gaudir de la festa al teu rotllo, amb la teua gent. Tampoc cal oblidar que moltes comissions posen el seu granet d'arena per a burlar-se del valencià i els esforços per a la seua normalització: les anomenades Normes del Puig campen per monuments i llibrets de falla de contingut més que dubtós... A més a més, tot es privatitza: si la festa sempre l'han organitzat els fallers però ha estat oberta a tothom, ara s'ha privatitzat. Fins i tot es veta l'arribada de la gent dels pobles a la mascletà per "seguretat", tot prioritzant els forasters (que han pagat, per descomptat). 

Jo ho veig clar: a València hi ha democràcia d'abril a febrer. En març, el poder de la ciutat l'ostenta la Junta Central Fallera. Tothom sap qui en forma part i d'on provenen aquestes famílies. La dreta reaccionària i les seues polítiques ultraliberals han parasitat la festa i, enmig de tanta irracionalitat, desficaci i excés, encara troben lloc per ostentar els seus diners i el seu poder. Ells manen: si no ens agrada, hem de marxar. L'Ajuntament "democràtic" només serveix d'acompanyament i comparsa.

I jo em pregunte: fins quan? Diuen que s'alcen veus que exigeixen ordenar aquest despropòsit. En són suficients? O s'ha estés més el conformisme i la renúncia?

Si alguna vegada se vos acudeix vindre a València per falles, millor fugiu de ciutat i aneu a mirar-se el panorama des del Besori. Jo ho fiu amb la C., fugint de la barbàrie fallera que ens horroritza als dos. Potser, si fa vent favorable, encara sentireu el soroll de tota aqueixa merda.

Castell d'Alèdua, al terme de Llombai

Alfarb

Tot el Besori és un polvorí...

Xara

Vistes a l'Albufera, la Devesa i el mar

Cim

Al mirador dels Cims de València

Entrada a la vall dels Alcalans

Colaita i Punta del Ave

Muntanya de les Raboses, Cullera

Marquesat, a la vall dels Alcalans

Alfarb

I, novament, a Alèdua.