Finalment hui no he mort esperant la planxa; tal vegada l'espera m'ha servit per rumiar-me açò del blog, que m'ha picat una mica... I mira, vés per on, m'he decidit a encetar-ne un. Què eixirà d'ací? Espere que alguna cosa amb trellat.
La veritat és que darrerament no escric gaire, i llegesc allò justet i prou. Tal vegada així m'obligue a fer-ho més sovint, seure i pensar sobre allò que m'ha passat, què m'ha dit alguna cosa, o alguna ratllada que tinga... Sereu capaços de suportar-me?
Porte tres mesos de cap, m'ha canviat la vida radicalment i la veritat és que no he parlat quasi amb ningú cara a cara per expressar tot allò que m'ha passat i que he sentit. Sé que estic només a 4 hores del meu poble en cotxe, però no sé, si he decidit de no anar quasi mai per alguna cosa serà. Crec que em feia falta un distanciament. Aquí a Barcelona em sent a quilòmetres d'aquell qui era a València... Tot ha quedat tan lluny!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada