AH1N1

OPERACIÓ PANDÈMIA (enllaç al youtbe)

ELS METGES CENSUREN L'ALARMA SOCIAL (ridícul dels mass media)

La sensació que et queda quan veus aquest vídeo és un tant estranya. No és que haja prestat especial atenció a la grip A, ni que estiga especialment espantat ni res. És una grip com una altra, un tant més forta perquè fa temps que d'aquesta cepa del virus no hi ha hagut passada i no hi ha defenses al nostre cos. Però res més. Moltes més morts hi ha per neumoníes, per la grip estacional comú o per la malària i ningú en parla. Como tampoc es parla ja de la grip aviària... Què s'ha fet d'aquest letal virus que segons ens asseguraven causaria milions de morts?

Crec que la nostra llibertat és relativa. Som com titelles. Fils que ens controlen per tot arreu. Pretendre analitzar-los tots és un desficaci. Però crec que hauríem d'intentar detectar aquells que més nossa fan i tallar-los.

I la manipulació informativa hauria d'estar tallada fa temps. Si se n'adoneu, tots els mitjans de comunicació ens estan clavant por a la suposada pandèmia... No se'n salva ni un.

En mans de qui estem? Pot existir la tranquil·litat amb aquest panorama?

Scream (interior)

La incertesa fins l'últim moment. Sense plaça als nomenaments d'estiu, en la reserva divendres passat... i sense saber res de res de què serà de mi en pocs dies.

Canvi segur de centre, d'alumnes, de companys de feina, tornar a demostrar el meu interès i les meves ganes d'aprendre, incertesa d'horaris, possible canvi de ciutat, de vivenda... i només puc fer que esperar el veredicte del nomenament telemàtic, hehe.

Això sí, davant d'aquestes situacions semble estar ben tranquil. Però només m'ho semble (fins i tot m'ho arribe a creure i tot...): però de nit, els malsons repetits (sempre sobre arribar tard no sé on) i les infinites vegades que em desperte em demostren que la cosa no s'ho val menys.

Quin ofici et fa desenvolupar més la capacitat d'adaptació a nous reptes que la de mestre i professor interí?

Segur que pocs més, hehe.

Tindré sort! (O no!) :D

Trencaclosques.

Oratge sec: però ma mare de casualitat m'havia proveït d'una crema de mans que em va ser finalment força útil. Desorientat a Augsburg: en caure el full de la guia que tenia solt, em parla de la torre que tinc davant i que les vistes des d'ella són impressionants (no hagués pujat de no haver caigut el full). Com anar a Landsberg? Gràcies al plànol que una dona em dóna a la guixeta de la mateixa torre, puc saber com s'hi va. El concert que acaba a les dotze exactes: l'hora justa per coincidir amb un nou amic...

Tot de detalls que em fan pensar que mentre vivim, no fem sinó ajuntar peces i peces que fan un gran trencacaps. Però què hi ha dibuixat... qui ho sap? Si ho sabéssim tal vegada seria més fàcil de muntar, no?

Ni tan sols sabem si serem suficientment lúcids per encertar de veure-ho!

Ultraabsurdes

El tiroteig a Tel Aviv esdevingut a un local d'ambient gai em resulta incomprensible. Bé, la veritat és que incomprensible no és la paraula... Seria una mescla d'absurde, incomprensible i injustificable. La ultraortodoxia jueva: ja ratllava l'absurde absolut amb aquelles manifestacions violentes amb què fa poc protestaven contra l'obertura d'un aparcament de cotxes públic en Jerusalem durant el Sabbat, dia de descans prescriptiu. Però sembla ser que l'espurna de l'odi va més enllà. I il·luminat per tantes i tantes manifestacions d'odi que es fan des d'aquest sector ultra, algú s'ha animat a traduir en un acte pràctic tantes paraules insidioses. Sorprèn?

Sembla ser que la falta de memòria afecta fins i tot aquells que en foren víctimes. Aquests homes marcats amb el seu dia amb l'estrella de David, han oblidat que en els camps de concentració tenien uns veïns que lluïen un triangle rosa i que eren, segons relaten els testimonis, els pitjors tractats i els que ocupaven el pitjor lloc dins l'escala dels camps de concentració nazis. Pel que sembla, aquest oblit ara els empeny a projectar en les persones homosexuals el seu odi, que en res es diferencia del que va ser predicat en Alemanya contra ells mateixos. Com s'explica això? No hauria d'haver servit l'experiència del poble jueu per convidar a la reflexió, la tolerància i a la construcció d'un món, si més no, una mica millor?

Aquests fets demostren que els nazis no eren el problema; ni els Aliats amb els seus bombardeigs; ni els soldats envalentonats d'un i d'altre bàndol impregnats d'un odi tan gran que els empenyia a fer les atrocitats més impensables amb les persones del bàndol contrari. Perquè ara aquest mecanisme de violència i odi impregna els qui fa ben poc eren víctimes. Un fenomen que espanta i que es perpetua generació rere generació en diferents protagonistes.

Des d'ací, la meva solidaritat amb les víctimes del tiroteig i amb els ferits. El desig que els pares d'alguns d'aquests ferits vencen els seus prejudicis i odis i es dignen a visitar els seus fills/es a l'hospital. I el desig que no sols l'assassí quede impune, sinó que tampoc hi queden aquells qui dia a dia prediquen l'odi contra els gais i les lesbianes.

Perquè són molts qui sembren l'odi, i no són justament ells als qui els toca patir la violència que genera..

Tan impensable és un acte com aquest al nostre país?

Ni tampoc un número.

No sóc una gallina, ni tampoc un número, tot i que a la borsa de treball tingui el 13.600 i escaig. Em dic Édgar, sóc valencià i visc a Barcelona: això no s'hauria d'oblidar per part del personal del departament.

Funcionaris que es dediquen a atendre al públic: de vegades tenen les respostes a dubtes que t'ajuden a resoldre maldecaps diversos, però altres poden esdevindre allò més desagradable que et pots trobar.

En les adjudicacions d'estiu m'he quedat sense vacant, però he vist que gent amb menys punts que jo tenia vacant en localitats que jo havia triat. Vaig anar a aclarir i a reclamar, en cas que fos necessari. Però abans, saber les raons perquè tal vegada fos tot correcte... Però ni raons ni polles, directament el full de la reclamació. Jo tenia unes preguntes i només que volia que les contestaren. Vaig patejar mig Barcelona, del departament als SSTT, dels SSTT al departament. Després de vora 5 hores de cues i suplicis, vaig dir que el que demanava (que algú em contestés els meus dubtes d'una forma entenedora) no era res de l'altre món i que d'allà no marxava fins que algú no me'ls contestés.

Passats 45 minuts, el noi del mostrador va entendre que parlava seriosament. Per fi eixí un cap (de personal, o què sé jo) i m'explicà tot degudament. Ara sé que no s'ha produit cap error, i que la reclamació que puc fer es redueix a dos centres dels quals no sé si són o no CAES.

Tan costava contestar-me des del principi allò que preguntava sense despreciar els meus neguits i fer crèixer la rancúnia i la impotència?

Hi ha qui en lloc d'atendre al públic hauria d'estar pegant segells a sobres.