La incertesa fins l'últim moment. Sense plaça als nomenaments d'estiu, en la reserva divendres passat... i sense saber res de res de què serà de mi en pocs dies.
Canvi segur de centre, d'alumnes, de companys de feina, tornar a demostrar el meu interès i les meves ganes d'aprendre, incertesa d'horaris, possible canvi de ciutat, de vivenda... i només puc fer que esperar el veredicte del nomenament telemàtic, hehe.
Això sí, davant d'aquestes situacions semble estar ben tranquil. Però només m'ho semble (fins i tot m'ho arribe a creure i tot...): però de nit, els malsons repetits (sempre sobre arribar tard no sé on) i les infinites vegades que em desperte em demostren que la cosa no s'ho val menys.
Quin ofici et fa desenvolupar més la capacitat d'adaptació a nous reptes que la de mestre i professor interí?
Segur que pocs més, hehe.
Tindré sort! (O no!) :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada