No sóc una gallina, ni tampoc un número, tot i que a la borsa de treball tingui el 13.600 i escaig. Em dic Édgar, sóc valencià i visc a Barcelona: això no s'hauria d'oblidar per part del personal del departament.
Funcionaris que es dediquen a atendre al públic: de vegades tenen les respostes a dubtes que t'ajuden a resoldre maldecaps diversos, però altres poden esdevindre allò més desagradable que et pots trobar.
En les adjudicacions d'estiu m'he quedat sense vacant, però he vist que gent amb menys punts que jo tenia vacant en localitats que jo havia triat. Vaig anar a aclarir i a reclamar, en cas que fos necessari. Però abans, saber les raons perquè tal vegada fos tot correcte... Però ni raons ni polles, directament el full de la reclamació. Jo tenia unes preguntes i només que volia que les contestaren. Vaig patejar mig Barcelona, del departament als SSTT, dels SSTT al departament. Després de vora 5 hores de cues i suplicis, vaig dir que el que demanava (que algú em contestés els meus dubtes d'una forma entenedora) no era res de l'altre món i que d'allà no marxava fins que algú no me'ls contestés.
Passats 45 minuts, el noi del mostrador va entendre que parlava seriosament. Per fi eixí un cap (de personal, o què sé jo) i m'explicà tot degudament. Ara sé que no s'ha produit cap error, i que la reclamació que puc fer es redueix a dos centres dels quals no sé si són o no CAES.
Tan costava contestar-me des del principi allò que preguntava sense despreciar els meus neguits i fer crèixer la rancúnia i la impotència?
Hi ha qui en lloc d'atendre al públic hauria d'estar pegant segells a sobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada