18 anys...

Quanta perplexitat al meu rostre quan he llegit que es comença a discutir si perllongar l'escolarització obligatòria fins els 18 anys... Què? S'imagineu una aula de sisè de ESO on hi ha 10 alumnes de 18 anys que es neguen a estudiar i a fer qualsevol cosa que els proposes? Si ja en quart de la ESO trobem greus problemes de disciplina i motivació, imaginem-nos el panorama.

Quin despropòsit! És començar la casa per la teulada. Diu el ministre d'educació que Espanya "no es pot permetre unes xifres que apunten que més del 30% dels joves abandonen els seus estudis". Però senyor ministre, com és que els joves abandonen els seus estudis i ja des dels 13-14 anys en mostren un interès nul? Estan valorats suficientment la formació i el coneixement en la nostra societat? Algunes dades:

-La diferència salarial entre un jove que ha fet un grau mitjà a l'FP i un que no té el graduat és minsa.

-Recordo sense anar més lluny que per treballar d'alguna cosa relacionada amb els meus estudis he hagut de marxar del meu poble; així, molts dels meus amics. I hi ha qui en 30 anys és llicenciat/ada i encara no té feina! En canvi, aquells companys o companyes de l'EGB que no sabien fer la "o" amb un canut tenen tots treball estable, remunerat, piso i un bon cotxe. Paga la pena estudiar tant?

-Socialment, què percep la gent? En què està basada l'economia? En la construcció i l'especulació. Els polítics, uns xoriços i uns lladres en gran part. Honradesa? Superació? O cal buscar simplement uns bons padrins? Fa falta esforçar-se en tirar endavant uns estudis superiors, amb el sacrifici que suposa per a moltes famílies, per acabar essent obrer, cambrer, caixer al carrefour o recepcionista d'un hotel?

És cert que la crisi està afectant molt més la gent que està poc formada. Però la crisi és circumstancial. Crec que s'hauria de començar per canviar dàsticament el model productiu i econòmic, i fer que a poc a poc la percepció social canviés i els coneixements i la formació es valoraren i remuneraren de forma justa i coherent. Així, aquest 30% que parla el ministre segurament es reduiria sense haver d'obligar a ningú a romandre en les escoles en contra de la seva voluntat.

I sobretot sense carregar amb l'ensenyament obligatori amb més problemes dels que ja té. Són capaços de carregar-se el poc que funciona per esborrar una bona xifra de les llistes d'aturats.

Quina barra!