Imaginem, per uns moments, que la ciutat de Cusco, al Perú, i totes les aldees que hi ha al voltant del Machu Pikchu encara estigueren avui sota el poder de Madrid. Descendents dels inques, hereus d'una tradició mil·lenària i parlants, en la seva majoria, del quítxua, alçarien ampolles a "los de siempre" quan elevaren la veu proclamant-se diferents, i reivindicant el seu dret a decidir sobre el seu poble o nació. Nacióooon!? Sólo hay una Nación: E S P A Ñ A ! L'ocupació castellana, durant segles, hauria anat minvant la seva autonomia, la seva identitat i la seva idiosincràsia. "El 80% de los españoles cree que los territorios quechuas no son una nación", diríen les portades dels periòdics un dia com avui. I algun articulista atrevit recordaria "lo obvio": la regla del juego suprema ya lo dice, y no caben ada más allá. Según el artículo dos de nuestra sacrosanta Constitución, ésta se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Bé, tal volta me n'hagi anat massa lluny... No fa tants anys quan aquella llei franquista resava allò de: las regiones de España son muchas y variadas: Andalucía, Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Murcia... y el Sáhara. Una veritat que no enganya! En què s'assemblen un ou i una castanya? No hi cabia cap dubte: un madrileny i un saharaui compartien destí en "lo universal". Ni història comú, ni llengua comú, ni tradició comú, però això sí, forman parte del mismo "pueblo".
Avui, dia de la Constitució Espanyola, he flipat en colors quan he llegit la premsa. El 70 i escaig per cent dels espanyols estaria d'acord en suprimir la diferenciació entre "nacionalitats" i "regions" dintre de l'Estat. El 80 i escaig per cent pensa que Catalunya no és una nació. A veure! Què diu la RAE? Nación: conjunto de personas de un mismo origen u que generalmente hablan una misma lengua y que tienen una tradición común. Si Catalunya no és, doncs, una nació o nacionalitat dins de l'estat, qui ho és?
Clar, que també diu la primera accepció de la paraula que "nación es el conjunto de habitantes de un país regido por el mismo gobierno". Accepció que deriva de l'eterna confusió entre nació i estat. Si només existiren les nacions que marquen les fronteres oficials, què pobre seria el món! Eren nació els txecoslovacs? O Txecoslovàquia era un Estat format per txecs i eslovacs, que pertanyen a dues nacions diferents, avui esdevingudes estats? Quin embolic!
En què s'assembla un ou (Catalunya) i una castanya (posem-ne La Rioja)? On és el panteó reial "riojano"? On els seus Furs, la seva llengua i les seves tradicions diferents de les castellanes? On queda el reconeixement dintre d'un estat plurinacional no reconegut com el nostre, de les tradicions, llengua, història i cultura pròpies de Catalunya (diem-ne també País Valencià, Balears, Euskadi i Galícia) si s'elimina la diferència entre nacionalitats i regions? Si arribés el cas, és obvi que no tenim cabuda dintre d'Espanya!
El pitjor error de la Constitució no és altre que l'haver esborrat la marca de Castella. Sense consciència de castellà, tot queda molt obtús. La Rioja, Astúries, Múrcia, Cantàbria són regions: regions de l'antic regne de Castella. Desapareguda Castella i substituïda per "Espanya", ve la gran errada: Catalunya pot ser, o no, Espanya. Però mai ha estat, ni serà ni voldrà ser una "regió" de Castella.
