Gràcies a la guia de la Diputació, avui he descobert un paisatge força familiar a tan sols 7 parades de metro de casa. Quina grata sorpresa! No hi havia cap taronger ni cap camp d'arròs, però he pogut gaudir del riu, les sèquies, dels camps de bledes, carxofes, escarola, cebes, creïlles, enciams, així com de les masies i casalots centenaris que donen testimoni d'un altra forma de vida gairebé desapareguda per aquí.
Crec que avui he sentit Barcelona un tant més, com dir-ho, familiar? És difícil expressar amb paraules el que un nen com jo ha descobert, sentit i viscut quan es perdia tot sol, aventurer, entre els camps, les sèquies, la marjal i els plorons; tot sol o amb els amics, cosins, avis o pares.
Per cert, aquí va el link: la guia es pot consultar online! Només cal tenir el flash degudament actualitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada