Ja, sí, que sí...

Bé, a la meua escola no programaven, en aquells temps, amb competències, però u sap que quan arriba l'hivern fa fred i neva a les muntanyes; després d'això, la primavera durà la caloreta, el desglaç i les pluges d'abril. Després del caloròs estiu, on la gent aprofitarà per anar a la platja a pegar-se quatre banys i a lluir el cos i torrar-lo, vindrà de nou la tardor, amb les seves pluges torrencials que potser esdevinguen una gota freda. O no... Bé, i de nou tornarà a fer fred, tornarem a posar els llums de Nadals i el solstici encetarà un camí cap a la nova primavera.

Qualsevol pot fer una crònica més o menys detallada d'aquesta espiral en què estem embolicats. Ai las! Avui escoltàvem les notícies mentre fèiem el dinar i les tasques de casa. Si no han estat mitja hora parlant del fred, que en no sé quin poble ha nevat molt, que en no sé quin altre han arribat a no sé quants graus sota zero, i uns testimonis... taaan interessants!! "Hemos tirado bolas de nieve", "los niños estan encantados", "hace un frío, he tenido que coger los guantes"... Uf! Que ja ho sabem! De veres! Que quan ve l'hivern, fa fred, collons!

I és que ja se sap. Quan hi ha tensió i no se sap de què parlar millor parlar de l'oratge. El fracàs de Copenhagen, el dèficit i las "ayuditas", l'anticatalanisme, els exabruptes peperos i tantes misèries juntes poden fer-nos creure que tenim el món en mans d'uns impresentables. I és clar, no convé.

Així doncs, a fer un telenotícies amb els nostres impostos que en lloc d'informar-nos de l'actualitat, ens entretinga narrant quantes boles de neu ha llençat Miguelito el de Matalascanyas... L'altre dia em preguntava que com és que no reaccionem davant el desastre... i és clar: és obvi.