La màgia dels llocs, o llocs amb màgia.

Diu la llegenda que la vall d'Alfàndec, allà on trobem Tavernes, Simat i Benifairó, va canviar de nom per unes paraules pronunciades pel rei Jaume II el Just. En veure-la des del pas de muntanya, estenent-se amb tota la seva esplendor fins a la mar, va exclamar que aquella era una vall digna per a un monestir. L'acompanyava l'abat de Santes Creus, que en pocs anys va enviar els monjos que fundarien el que seria el monestir més ric de la península Ibèrica, Santa Maria de Valldigna.

I és que sempre que visitem un monestir no només ens poden impressionar els seus tresors artístics o arquitectònics, sinó l'entorn mateix. Allà on hi ha un monestir, ens captivarà el paisatge, la natura i la màgia que tenen els llocs on s'hi basteixen. O el que és el mateix, si hom vol gaudir d'un paratge inigualable, cal que busqui un monestir: mai serà defraudat. Segurament abans que s'hi bastiren els monestirs, hi hauria altres temples o llocs de culte de cultures oblidades en el temps.

Si a més tenim la sort que la vida moderna no ha malmès massa el paratge, podrem gaudir del silenci i la solitud que van ser privilegi dels monjos durant molts segles, fins que l'any 1835 els van exclaustrar d'aquests recintes màgics. 

Després de la desamortització, la major part de monestirs van caure en la ruïna més absoluta. Pocs es van salvar de la destrucció. Ahir vaig visitar un que tenia pendent, a Cotalba, que es conserva tal i com el van deixar els monjos gràcies a una família irlandesa, els Trénor, que el va comprar dos anys després del seu abandó, i que s'ha preocupat de mantenir-lo fins avui. Feia calor, però passejant per la pinada que voreja el monestir pel nord vaig caure que aquell indret era també d'una gran bellesa: una petita vall rodejada pels darrers contraforts del Benicadell al sud, el Buixcarró i la Falconera i el Mondúver al nord.

La màgia de les muntanyes que rodegen Montserrat; la Cartoixa d'Escala Dei, als peus de les parets escarpades del Montsant; les valls de Santes Creus, de Poblet i de Vallbona, farcides de vinya i arbredes, esguitades per fonts i rierols; Santa Maria de Valldigna, amb aquella vall de tarongers que s'escampen fins a tocar el mar; l'atracció i l'encant dels penya-segats del cap de Creus, on guaita Sant Pere de Rodes des de fa més de mil anys; l'abraçada de la serra de les Agulles, que guarda la vall de la Murta de les ventades del mar... i tants altres llocs tan bonics que guarda el nostre territori dignes de ser coneguts i viscuts. Us convido a que no se'ls perdeu!