Fa uns anys vaig acomiadar-me de Roma visitant una exposició itinerant sobre el déu Cupido al Colosseu. Algunes peces em van agradar molt, i és curiós com més endavant les he reconegudes aquí i allà: al Museu Benaki o a l'Arqueològic d'Atenes, al Louvre o al British. També de tant en tant vénen de visita als museus Barcelona obres que em sorprengueren a altres ciutats, com Colònia, Düsseldorf o Àmsterdam; la ja finalitzada "Devorar París" del museu Picasso va ser una ocasió única per admirar juntes obres emblemàtiques disperses arreu d'Europa. Ara podem gaudir també dels millors mirós escampats pel continent i els Estats Units a la Fundació Miró, en una retrospectiva que hom aconsella i que ben de segur em tornarà a la retina imatges ja conegudes. I és que quan reconeixes una obra art que has vist es reviu, d'alguna manera, la impressió causada; o altrament dit, són aquelles obres que desperten alguna sensació les que més endavant reconec i torno a admirar, sorprès de tornar-les a veure.
En aquest món globalitzat, i per sort per a nosaltres, no només viatgen la pintura i l'escultura, sinó també la música. No parlo només de la infinitud de publicacions en format digital del repertori de tots els temps, sinó de la itinerància dels intèrprets a les diferents sales amb renom internacional, entre les quals comptem el Palau de la Música. Itinerància que permet viure la màgia del directe del millor repertori amb els millors intèrprets de tot el món.
Així, vaig poder gaudir dels millors Mozart i Haydn interpretats per la Mozarteum Orchester Salzburg, hereva de l'orquestra fundada per la vídua del mateix Mozart. L'experiència va ser intensa, i ben de segur que algun dia els hi tornaré la visita.
Però vistes algunes actituds de part d'alguns assistents dels concerts, i sense dubtar de com són de positives aquestes itineràncies per la divulgació i la vivència del fenomen artístic, si aquestes són també causa de la banalització de l'art i de la música, i de la seva transformació en un producte de consum. Vaig tenir la sensació que part dels assistents no estaven interessats en la música, tant de soroll com no paraven de fer, sinó en l'status que significava l'acte d'assistir al concert. Sincerament, se'n podrien haver anat a la [censored].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada