Xifres estimades,
anònims devessalls de llàgrimes.
QUASIMODO
Avui ja podem dir que fa fred de valent! Ha estat una Candelera ben ploramiques, glaçada i fosca. Una lectura m'ha dut al Pirineu a l'any 1940, i m'ha presentat persones que necessitaven creuar la frontera. El fred que he viscut avui ha esdevingut un nexe amb el drama que llegia: la lectura me'n transmetia. Els drames personals sovint són reduïts a xifres, però quan et poses a la pell d'un d'aquells que els va viure, hi veus clar què s'amaga darrere i que sovint, tal vegada per autodefensa, no es fa evident. Xifres: de deportats, exiliats, perseguits... Xifres! Amagant el fred, la fam, la desolació, la solitud, la desesperació, la tristesa, l'enyorança i tants d'altres neguits que sovint les xifres no ens permeten veure. Com hauríem viscut un dia com el d'avui justs d'abric, sense res per dur-nos a la boca i travessant boscos i passos fronterers fugint de la mort, amb la por al cos, deixant-ho tot arrere?
Aquesta setmana començava amb el 30 de gener, dia de la pau i de la no-violència. Sempre he pensat que és un dia en què hauríem de fomentar la reflexió i el coneixement sobre el drama de la guerra, de les passades i de les que vivim des de la distància. I les que pot ser resten per arribar. Però el frenesí quotidià de l'escola, d'una escola que vol i es veu obligada a abraçar-ho tot i arribar a tot, ha fet que l'efemèride haja passat totalment desapercebuda. No sé si algú més l'haurà comentada a la classe, però em sembla que no. A nivell d'escola només hi ha hagut silenci ofegat per competències, projectes, sortides, claustres i reunions.
Crec que és un indicador clar que potser anem per mal camí. Indica que tendim a l'oblit, a la repetició i a la inèrcia. Que la reflexió, el coneixement i l'empatia no són una prioritat. En una de les seues millors conferències pronunciades després de la 2a Guerra Mundial, Adorno afirmava allò que "l'exigència que Auschwitz no es repetisca és la primera de totes les que cal plantejar a l'educació. Precedix tan absolutament a qualsevol altra que no crec haver de fonamentar-la".
Sorprenentment, seixanta anys i escaig després de la barbàrie continuem estant rodejats de barbàrie i massa ocupats com per reflexionar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada