Harmonia

Necessitava urgentment desconnectar de ciutat: de l'escola, de les notes, graelles, butlletins, del trànsit, dels apunts de la universitat... Necessitat urgent de veure'm envoltat de bosc, de fred, de cel i de bellesa: i així va ser com, malgrat estar de faena fins al coll, diumenge vaig decidir d'anar a voltar novament pel Berguedà. Vaig triar una ruta fàcil, però bellíssima, que des de Vilada ascendeix pel vessant sud de la serra de Catllaràs fins al castell del Roset, i torna al poble rodant pel pantà de Baells. Abans, però, voltaria per alguns indrets de la comarca que feia temps que volia conèixer.

Tanta pressa com tenia de fugir de ciutat que, d'entrada, els eterns semàfors de Marina, després d'estar una bona estona posant a punt el cotxe, em van posar de molt mala llauna. Me'ls anava trobant pràcticament tots en vermell! Per fi, la ronda: no havia arribat a Bellaterra quan topí amb una retenció quilomètrica. Algú havia anat a tal velocitat que del seu cotxe, a la vista al voral de l'autovia, pràcticament no n'havia quedat res... Què trist. I llavors, entre unes coses i d'altres, la música que escoltava començava a atabalar-me i vaig decidir posar la ràdio (per atabalar-me més?).

I com solen dir, les desgràcies mai vénen juntes: al poc d'arribar a Guardiola de Berguedà vaig enfilar la pista fins a la Torre de Foix i el cotxe se'm va quedar atrapat a un camí convertit en un fangar a causa de la neu i les darreres pluges. Treure'l de la vora del camí, on l'havia deixat, va ser tota una odissea: just quan anava a tirar la tovalla no sé que fiu ni com ho fiu, però el cert és que el cotxe aparegué novament al camí i vaig poder baixar-ne... Feia temps que no m'ho passava tan malament... Ara, quin paisatge tan bell! 

Però, al capdavall, què? Allà estava al claustre de Sant Llorenç prop Bagà esmorzant tranquil·lament, només que una mica més tard del que havia previst. A les onze, visita guiada (paga molt la pena escoltar les explicacions del guia) i, en acabant, rumb a Vilada. De camí a Barcelona, fiu la parada a Sant Cugat del Racó i encara tinguí temps de fer cap a Serrateix. Els semàfors, retenció, l'ensurt del cotxe, la pluja, el voltor que mirava recelós des del cel el meu entrepà... Al final del dia, però, el neguit havia desaparegut. Potser fou la bellesa del paisatge la que va fer que anés mirant-me les coses d'una altra manera. Perquè ja a l'autovia, contemplant els canvis de color del crepuscle, tornava a escoltar aquella música que hores abans m'havia atabalat.

I és que no tota la música està feta per a tots moments. Hi ha que ens demana estar en harmonia amb nosaltres i la pròpia música: del contrari, només hi podrem escoltar sons inconnexos. I és això justament el que experimente quan escolte les suites franceses i angleses de Bach: si note que m'atabalen és justament senyal que alguna cosa no rutlla bé. I més quan amb elles he passat uns dels moments més bells que he viscut.

De nou a Barcelona torní a trobar retenció, semàfors punyeters i carrers tallats per efemèrides vàries: un altre momentàs del dia fou quan intentí remuntar el carrer Sardenya en direcció prohibida davant d'un policia atònit. És el que tenen tantes curses, manifestacions, triatlons i festes vàries, que un ja es desorienta.

Per descomptat, torní a cagar-me en tot, però renovat amb la força que dóna el fet d'adonar-se que no tot s'acaba en allò que tenim a dos pams del nas. Per sort, la vida ens oferix molt més!

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ: PONT DEL COLLET

Situat a l'aiguabarreig de la riera de Saldes i el Llobregat, vora la central elèctrica. Hi havia passat un munt de vegades, però mai m'hi havia aturat!

SANT CLIMENT DE LA TORRE DE FOIX

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

És difícil estar al Pirineu i ser lleig: Guardiola té el mèrit d'aconseguir-ho! 

SANT LLORENÇ PROP BAGÀ

L'edifici, bastit segons el model de Cluny, va ser el centre espiritual de la comarca. Un terratrèmol al segle XV va significar la ruïna i el declivi, però les restauracions recents ens permeten fer-nos una idea de la grandesa que arribà a tenir aquest indret. Resulten força interessants l'estructura dels absis ensorrats (on encara apareix el típic absis trapezoïdal preromànic), la tribuna i la finestra reconstruïda amb elements escultòrics trobats en les excavacions: hi apareix una figura que, per la postura, podem identificar amb Eva.

VILADA: RUMB AL CASTELL DEL ROSET
SERRA DE CATLLARÀS

Font de l'Arç

Borredà

Panoràmica de la Serra de Picancel

Montserrat

SANT CUGAT DEL RACÓ

S'hi arriba des de la carretera del Mujal, que ix de Navàs. És tota una rara joia del romànic català: tant per com és d'insòlita al seua planta de creu grega com pel seu excel·lent estat de conservació. Pocs quilòmetres a l'est hi ha Santa Maria de les Esglésies: n'era una còpia en petit de Sant Cugat, però molt reformada i modificada al llarg dels segles. De Santa Maria només queden una absidiola i alguns murs de la construcció original.

SANTA MARIA DE LES ESGLÉSIES

SANT MIQUEL DE VIVER

SANTA MARIA DE SERRATEIX

Paisatge impressionant.

L'antiga església parroquial, a pocs metres del monestir, conserva interessants elements preromànics, com els arcs de ferradura que comunicaven l'absis central i meridional amb sengles absis, hui ensorrats. La construcció és actualment la seu de l'ajuntament del municipi de Viver i Serrateix.