Al llarg de la setmana haurem vist com polítics de tots colors s'han omplert la boca de democràcia, drets, llibertat, república i Constitució. Haureu sentit parlar del veto a Iceta, i també de la candidatura de Puigdemont. Dels presos i de les patinades del tribunal que els jutja. Com no, haureu vist milers de llaços grocs a tot arreu, llaços grocs gegants i petits, de tela, de porexpan i pintats al terra. I d'estelades i banderes «constitucionals». Tot això haureu vist i sentit.
Divendres, una jornada laboral trista com moltes de veure com la manca de recursos m'ha d'obligar a baixar les expectatives. De veure com la merda a què la societat ens està acostumant ho fa passar tan malament a tants infants. Divendres me n'assabentí que l'Observatori dels Drets de la Infància i l'Adolescència fa dos anys que no s'ha reunit. No sabeu ni què és? És que no se n'escolta parlar gaire. «L'Observatori dels Drets de la Infància és un òrgan col·legiat, assessor i consultiu de la Generalitat en matèria dels drets de la infància a Catalunya en què participen entitats públiques, privades i experts en l'àmbit de la infància i l'adolescència. Es defineix com un instrument específic per contribuir de manera eficaç a la divulgació, el foment, el respecte i la garantia dels drets de la infància i l'adolescència», recull el web de l'organisme.
El fet no seria escandalós si aquest organisme, per llei, no s'hagués de reunir com a mínim dos vegades a l'any en convocatòria ordinària. No seria escandalós si ens poguérem permetre el luxe de no haver-lo de convocar. Però, ens el podem permetre? Jo crec que no. Els índexs de pobresa infantil freguen el 30%... El 30%! La segregació no és una amenaça, és un fet al sistema educatiu. Els acords presos al respecte estan sota sospita: la FAPAC i la USTEC afirmen que serveixen per tal de desviar encara més fons públics a la concertada tot deixant a l'escola pública en la més absoluta precarietat (i amb la major part, per no dir la totalitat, de l'alumnat estranger i de classe baixa). Com cada dia puc comprovar a la faena, els serveis externs d'ajuda a l'escola són ineficaços per insuficients: CESMIJs, EAPs, BAULAs i altres organismes no donen l'abast!
I ens fan creure que els preocupen els drets humans, la democràcia, la llibertat i anhelen una república social. Ara deixe la Constitució a un costat perquè la culpa que aquest organisme no s'haja reunit la té el govern català actual, no d'altres governs ni altres partits que justament van ser els qui van crear l'organisme davant d'una problemàtica que aleshores no s'endevinava que arribaria als extrems d'ara. Amb notícies així, jo no puc fer altra cosa que concloure que són uns hipòcrites. Només busquen poder i medrar en ell en benefici propi.
Ens l'estan colant ben colada: mentre ens fan anar darrere d'una estelada i un llaç groc, la societat comença a desintegrar-se a causa de les polítiques que duen a terme de manera callada i silenciosa. Polítiques de dretes, de tall neoliberal, que deixen les persones amb menys recursos a la intempèrie del capital. Mentre no paren de mirar-se al melic i parlar d'imbecil·litats, hi ha gent que ho passa malament, infants que no poden desenvolupar-se d'una manera harmònica amb totes llurs necessitats cobertes. Ningú havia sentit parlar, segur, de l'aturada de l'Observatori aquests darrers dos anys, si no n'han estat més, perquè l'última memòria consultable de l'organisme és del 2014. És clar que no: l'Observatori, la infància i els drets dels infants (pobres) importen una puta merda. Però no queda bé de dir-ho. I perdoneu que siga malparlat.
I ara parleu-me de república social, lliure i solidària. Ah! I si voleu amenitzeu el discurs amb una miqueta d'innovació i aprenentatge globalitzat. Intentaré aguantar el riure i les ganes d'engegar-vos a pastar fang.
[Gràcies Bea Silva per denunciar-ho, encara que ningú n'ha volgut prendre nota per no haver de refer la realitat creada a mida].
