Sotragada

Ben mirat, tot el que passa al nostre voltant és una gran sotragada a tots els nivells.

A nivell individual, se'ns han sacsejat les seguretats. També, a aquells qui estem confinats a casa, se'ns obri una possibilitat d'autoconeixença, de saber si realment ens suportem a nosaltres mateixos, què hi ha la vida de fugida i de passatemps (de deixar passar el temps de forma nihilista).

A nivell col·lectiu, perquè se'ns replantegen les prioritats... L'economia o les vides? Globalització o seguretat? Eficiència o previsió? Què té valor, d'allò que ens uneix als altres? Podem continuar, com si res, els 7.000 milions d'habitants del planeta pegant-li voltes pujadets a un avió que crema querosè? I si quelcom no és factible per als 7.000 milions del planeta, és ètic que només uns pocs hi tinguen accès? Què ha de canviar, del nostre dia a dia per no cremar el futur en l'altar d'un present que es construeix un passat a mida?

Però també hi ha quelcom que de sobte ha rebut una sotragada. I per a mi és el més important... Em referisc a la manera de relacionar-nos amb la realitat. Una realitat que teníem davant, contra la qual podríem haver actuat fa setmanes. Però vam decidir no fer-ho per... Per què? Estàvem, potser, massa segurs de nosaltres mateixos, pujats a l'altar de la nostra supèrbia? Jo reconec que ho estava.

A la "realitat" podem accedir a través de desitjos, creences, coneixements, supersticions, pensament màgic, intuïcions i conspiranoies... Estem immersos en món sobreinformat, amb infinites possibilitats d'accedir al coneixement, però incapaç de reconèixer què és un coneixement, què una creença, què un fet, què una opinió, què un pensament màgic i què una intuïció. On ha de quedar, però, cada cosa? Quin paper haurà de tenir a partir d'ara? Per què des de l'escola es contribueix a aquesta confusió? Quins són els regnes dels que la racionalitat ha d'abdicar i quins els que ha de recuperar de manera urgent?

Si després d'aquest sotrac, resulta que trobem les eines per continuar vivint, per vèncer el virus i continuar amb la nostra humanitat, però hi ha qui les titlla de "porqueria", que les rebutja en nom d'una conspiració, o "sap" (creu) que un altre remei "ancestral" li serà suficient, continuarem sense remei sent víctimes, ja no del virus, sinó de la nostra pròpia ingenuïtat.

De l'estultícia.

(Per cert, de l'all es coneixen les propietats per l'aparell respiratori abans que el xinesos construiren la Gran Muralla. El meu avi se'n prenia dos o tres dents en dejú, però mai va dubtar dels metges.)

PER PENSAR-HI.