Tinc una companya que ha escolaritzat el fill a l'escola on treballem. Cada dia entra amb ell per la porta per on entrem els mestres, el xiquet l'acompanya mentre es prepara el que haja de preparar-se i tot seguit travessen el pati per anar junts a les files. Arribats a la porta, s'acomiaden: —Passa-ho bé!, li diu al xiquet.
A mi personalment em grinyola aquest "passa-ho bé". Però no vaig a posar-me on no em criden, sincerament: cadascú transmet als seus fills els valors que creu convenient. El problema és quan aquests valors s'imposen a l'escola, i per collons haig de transmetre-los jo com a mestre en nom de no sé sap ben bé què. O sí: però encara fa lleig dir-ho clar. Encara.
El nivell de "performance", superficialitat i postureig va en augment a l'escola de manera escandalosa. En el fons està aquesta concepció: a l'escola es va a passar-ho bé. Tota la resta, és accessori. Això forma part d'una postura antiintel·lectualista que impregna la nostra societat que, mesclada amb cert fals paternalisme, fa, per exemple, que l'avaluació es convertisca en un termòmetre de bones intencions: el xiquet no parla, ni llig, ni escriu, però aprova llengua perquè es porta bé i fa uns dibuixos estupends. Deixant això de banda, en aquest clima trobe lògic que aquesta mestra que he anomenat, i d'altres mestres molt guais, hagen organitzat una festa de final de trimestre. Celebrarem un cap d'any: la pandèmia ha bandejat la típica cantada de Nadal i calia una alternativa més "laica" al desficaci escolar. Taller, cotilló, vestits de gala, campanades i ball. Tot molt en la línia d'eixe "passar-ho bé".
Evidentment, he protestat. Primerament, perquè ho trobe totalment fora de lloc: no considere que siga l'escola la que haja d'organitzar-li la festa de cap d'any a ningú. Segon, pels missatges que es transmeten. Per un costat, la concepció de l'escola com a lloc de diversió; per altre, i sobretot, la idea falsa que es pretén donar: que hem "superat" un 2020 negre i ara ve el 2021 ple de felicitat on tot, per fi, ha passat. I no és així: tot apunta que el 2021 serà pitjor. No sabem ni com anirà la vacuna, ni la gent que es vacunarà, ni si el virus mutarà i invalidarà els avenços que s'hi han fet. Sabem, això sí, que la crisi econòmica i social és cada vegada més gran i més palpable i que els diners, com tot en esta vida, s'acaben. Això és ser pessimista? No: és mirar la realitat a la cara.
Però m'han dit que sóc poc empàtic, que hem de treballar educació emocional i que cal passar-ho bé. No és acollonant? No és que considere que s'haja de passar "malament" a l'escola, però la meua faena, així l'entenc jo, no és "entretindre" ningú. Se m'ocorren mil maneres de fer acabar el trimestre els meus alumnes d'una manera agradable i bonica sense transmetre valors equivocats. A vosaltres no? Segur que sí. Però a les meues companyes, no. A sobre, les empàtiques, tolerants, obertes, democràtiques i obertes són elles, i el talla-rotllos sóc jo.
Però, ai las! Totes han restat escandalitzades davant dels fets, reincidents, ocorreguts al col·legi major Galileu Galilei, a la Politècnica. Dos cents estudiants reunits en un lloc tancat, sense mesures de seguretat, fent una festa... Per segona volta en uns mesos i després d'un brot amb desenes d'afectats! Jo he manifestat que no entenia el seu enuig i que el President de la Generalitat, que ha anunciat mesures exemplars, actuava de forma totalitària: a la universitat es va a passar-ho bé i... No mereixien una festa aquests pobres estudiants després de passar uns mesos tan durs?
Hi ha qui m'ha entès perfectament, però ha callat. Els arguments dels estudiants de la Politècnica segurament seran els mateixos dels qui han organitzat aquesta performance. És més, els futurs estudiants universitaris seran aquests als qui ara se'ls diu que a l'escola venim a passar-ho bé, idea a la a qual ens sotmetem tot organitzant mil i una performances superficials, buides i esperpèntiques. Què podrem esperar d'ells, si els eduquem en aquets valors?
I hi ha qui s'estranya que hagen tret l'ètica de quart d'ESO. És evident que, en aquest món, sobra.
I jo em quede dolgut de no poder acomiadar el trimestre amb els meus alumnes com voldria. Perquè, efectivament, ha estat un trimestre molt dur i no mereixíem, ni ells ni jo, acabar-lo d'aquesta manera absurda. Estic convençut que els alumnes no ho passaran millor que fent altres coses més assenyades. Com també estic convençut que qui en realitat necessita realitzar aquesta performance no són els alumnes, sinó els seus organitzadors. Però ací ja entrem en el camp de la psicologia: massa llarg.
Bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada