 |
| Imatge de Barbastre des de la torre de la catedral |
PRIOR [In Heaven]. Why does everyone here play cards?
RABBI ISIDOR CHEMELWITZ. Why? (To Sarah) Dos goy vil visn far- Vos mir shpiln in kortn. [The boy wants to know why we play cards.]
OK.
Cards is strategy but mostly a game of chance. In Heaven everything is known. To the Great Questions are lying about here like yesterday's newspaper all the answrs. So from what comes the pleasues of Paradise? Indeterminacy! Because mister, with the Angels, those makhers, may their names be always worshipped and adored, it's all gloom and doom and give up already. But still is there Accident, in this pack of playing cards, still is there the Unknown, the Future. You understand me? It ain't all so much mechanical as they think.
You got another question?
II
BELIZE. The world is faster than the mind.
LOUIS. That's what politics is. The world moving ahead. And only in plitics does the miracolous occur.
BELIZE. But that's a theory.
HANNAH. You need an idea of the world to go out into the world. But it's the going nto that makes the idea. You can't wait for a theory, but you have to have a theory.
LOUS. As my grandma said, go know!
III
Aquests fragments de la segona part de Àngels a Amèrica (Part two. Perestroika) em semblen, senzillament, sublims. Perquè no només assenyalen les preguntes i no les respostes que hi formulem, sinó que ens interpel·len a posar en dubte tota idea del món que puguem tenir i que ens puga permetre moure'ns-hi. Ara bé, ens hauria de conduir això a una paràlisi asfixiant i insuportable? Hem de caure en el més absolut nihilisme? Jo crec que no. Ans al contrari, crec que aquesta actitud només ens interpel·la cap a l'altre: jo tinc una idea del món, tu ets al món... Què és per a tu el món?
Haig de dir que la meua visita a Barbastre va estar influenciada pel prejudici, perquè allà va nàixer un dels personatges que més deteste: Sanjosemari. Que si la casa natal de Sanjosemari, que si cures amb sotana ací, que sí cures amb sotana allà. Tot plegat, molt caspós i amb reminiscències d'èpoques feliçment passades.
I és que Sanjosemari, amb un somriure cínic d'orella a orella, hagués interpel·lat el rabbí i la Sarah perquè deixaren de jugar a cartes. La indeterminació, allò desconegut, l'accident, la sort... el futur, ja resta escrit per a Sanjosemari. I la culminació només pot assolir-se assumint la seua idea del món que, evidentment, exclou la teua: jo tinc una idea del món, tu ets al món... Vine amb mi i salva't!, diria Sanjosemari.
IV
En visitar el museu diocesà de Barbastre entenc el litigi amb el Museu de Lleida i el MNAC: hi ha objectes valuosos a Barbastre, però cap d'ells destacable. El museu està, en relació als reclams possibles per convertir-lo en una destinació turística, buit. I Sanjosemari mereix més: és una qüestió de poder, no de justícia.
V
Quina anècdota més bonica: el futur rei en Jaume passa la infància al castell templer de Montsó, sota la tutela del mestre Guillem de Montrodon. En un moment en què no era vigilat degudament, s'escapa per un dels passadissos secrets que permeten als monjos-soldat entrar i eixir de fortalesa sense ser vistos. El xiquet apareix a la vora del Cinca: qui sap... Si s'hagués ofegat, ni València, ni Mallorca ni res de res!
Celebrem el nou d'octubre a l'escola. Què explicar-ne, als infants? Que les tropes dels reis del nord van entrar a les terres del sud i van expulsar-ne els seus habitants després d'arrabassar-los les terres i qualsevol mena de dret només perquè professaven una religió diferent? Per molt que es disfresse de naixement d'un regne (d'una identitat no, és una mentida borda), la festa de tots i totes els valencians i les valencianes és deutora de la ideologia que justificà llavors la barbàrie i que fou engrandida en els temps de construcció d'Espanya com a estat-nació. La conquesta cristiana fou un clar exemple de domini i colonització medieval.
Avui Palestina (el que queda d'ella) i Israel tornen a esfereir-nos... Es justifica l'atemptat perpretrat per Hamàs? Mai, és barbàrie. Però... què justifica el sionisme que menysté els drets dels palestins? Què té de l'antiga ideologia de reconquesta? L'existència d'Israel ha d'implicar l'expulsió de milers de persones de les seues llars, la seua humiliació diària als passos frontereres, l'ocupació del poc territori que els queda del que havia estat la casa dels seus avis, besavis i rebesavis i una resposta a l'atemptat que acabarà amb la seua vida? Potser no.
Em pregunte com es pot ajudar militarment Israel i enviar ajuda humanitària als palestins de la franja sense que ens grinyole tot plegat dins del nostre cap?
VI
HARPER. [...] Nothing's lost forever. In this world, there is a kind of painful progress. Longing for what we've left behind, and dreaming ahead.
At least I think that's so.
BARBASTRE
 |
| Sant Francesc |
 |
| Riu Vero |
 |
| Antics escolapis: avui seu de serveis municipals, com la biblioteca (amb crucifix inclòs!) |
 |
| Plaça del Mercat |
 |
| Torre exempta de la catedral |
 |
| El Pueyo, al fons |
 |
| Entrada lateral de la catedral |
 |
| Magnífica planta de saló: bosc de palmeres |
 |
| La bancada del retaule major és obra de Forment |
 |
| Museu: col·lecció de calzes |
 |
| Santa Anna, Maria i el Nen (s. XIV) |
 |
| Frontal d'altar de St. Hilari (s. XII). Bonansa. |
 |
| Crismó, s. XIII (Barbastre, catedral). |
 |
| Frontal d'altar de Sant Vicent (Treserra, s. XIII) |
 |
| Restes d'un retaule anònim (s. XVI) |
 |
| Sant Miquel (Pedro Garcia, Benavarri). |
 |
| Nativitat. Jaume Ferrer I, s. XV (Binaced). |
 |
| Taula central del retaule de Sant Miquel d'Abi |
 |
| Píxide esmaltada (Llemotges, s. XIII). |
 |
| Portada de l'església de l'Assumpció. És considerada l'última obra romànica de l'Aragó. De fet, la representació del seu timpà té nombrosos trets de l'escultura gòtica. |
 |
| Diferents oficis i dignitats representats a l'arquivolta |
 |
| Església de Santa Maria la Blanca: capçalera romànica |
 |
| Quan el romànic es fusiona amb les formes gòtiques: transicions |
 |
| Ajuntament |
 |
| Castell templer |
 |
| Vista de la catedral, amb la seua torre mudèjar. Fou la seu de les Corts d'Aragó en nombroses ocasions. |
 |
| L'aspecte actual del castell es deu a les reformes efectuades durant l'edat moderna per adaptar-lo als atacs d'artilleria. |
 |
| Pati d'armes, amb les construccions templeres que encara es conserven: torre de l'homenatge i capella. |
 |
| Refetor i sala capitular |
 |
| Interior de la capella romànica |
 |
| Dormitori i eixida secreta del recinte fotificat: diuen que per ací el futur rei Jaume I es va escapar de xicotet. El trobaren a la vora del riu. |
 |
| Al capdamunt de la torre major: vent! |
 |
| Ajuntament i plaça major de Montsó |
