 |
| Benavarri |
I
A causa de diferents vicissituds històriques, la Ribagorça resta partida entre Catalunya i Aragó: mentre que la Baixa Ribagorça s'enclava dins dels actuals límits administratius aragonesos, una part de l'Alta Ribagorça ha quedat dintre del Principat. Haig de dir que tant les valls que queden a una part de la frontera com les que queden a l'altra són, senzillament, un gaudi per als sentits.
En efecte, la Ribagorça té l'honor de ser presidida per la reina de les muntanyes del Pirineu: l'Aneto, que culmina el Massís de la Maladeta (val a dir que fins fa uns decennis era la Maladeta, i no l'Aneto, la que es considerava la muntanya més alta de la serralada pirinenca). Del Massís baixen tres rius que pentinen les valls ribagorçanes: l'Éssera, l'Isàvena i la Noguera Ribagorçana. Les aigües de tots tres rius acaben al Segre (les dels dos primers, a través del Cinca) i, d'allà, passen a augmentar el cabal de l'Ebre a l'altura de Mequinensa.
II
El pretext per visitar la Ribagorça de la part de l'Aragó ha estat la catedral de Roda d'Isàvena: un poble d'una quarantena d'habitants que té el privilegi de comptar amb una de les seus catedralícies més antigues de la península. La seu, bastida al voltant del segle IX per satisfer les necessitats dels territoris incorporats als comtats cristians, va ser traslladada a Lleida a mitjans del segle XII. La catedral de Roda es va bastir en un indret privilegiat des del punt de vista militar, ja que era una talaia sobre la vall de l'Éssera, i dels anys en què va estar funcionant ens ha quedat un valuosíssim patrimoni artístic, datat principalment dels segles del romànic, tot i que també hi ha nombrosos elements datats al segle XVIII, en què es va reformar l'antic recinte catedralici.
III
Ara bé, aquest valuós llegat va estar mutilat a finals del segle XX: en aquesta ocasió no foren les guerres, ni l'oblit ni l'abandó, sinó la cobdícia. Els que tenim una certa edat hem sentit parlar tots d'un tal Erik el Belga, un lladregot d'obres d'art que va fer el seu particular agost amb el patrimoni artístic espanyol. A Roda va fer desaparèixer per sempre elements de valor incalculable, tot i que alguns van ser retornats en els temps del suposat penediment del lladre (penediment que en realitat buscava una condemna menys severa...). Un dels objectes que més cal lamentar és l'anomenada cadira de Sant Ramon Bisbe, elaborada segurament per artesans víkings i que el Belga va seccionar en nombroses parts per vendre-les per separat. Només algunes van tornar a la catedral.
Visitar la catedral de Roda provoca, doncs, sensacions ambivalents: el goig pel que hom pot gaudir; la pena per allò que algun ric corrupte guarda a sa casa sense ser seu, malgrat haver-ho pagat. Perquè els diners, tot siga dit, no ho compren tot: ningú pot exonerar-se amb diners del fet de ser un lladre, un corrupte i un egoista.
IV
Si en altres moments vaig recórrer la vall de Boí i els pobles de la Noguera Ribagorçana avall, començant pel Pont de Suert, Montanyana, etc., en aquesta ocasió vaig fer dos recorreguts. El primer consistí en recórrer la vall de l'Isàvena des del monestir de Santa Maria d'Obarra, situat en un indret màgic, fins a Graus: Obarra, la Pobla de Roda, Roda d'Isàvena, Capella i el seu espectacular pont, Graus, l'actual capital ribagorçana, i la veïna Tolba. Durant el segon, en canvi, vaig descendir la vall de l'Éssera des d'un indret estratègicament situat a un turó que s'alça enmig d'un gran meandre del riu: des de l'ermita de la Pietat hom pot gaudir d'unes vistes que abracen des de la Maladeta fins pràcticament la mort de l'Éssera al Cinca. Així, des de l'ermita vaig arribar novament a Graus passant per Besians i Perarrua, amb llurs ponts romànics conservats intactes des de fa vora vuit-cents anys.
V
A més a més, en aquesta ocasió no em vaig quedar amb les ganes de fer parada, per fi, a Benavarri: era festiu i la xocolateria Brescó estava tancada, però sí que vaig poder visitar-ne el castell i fer un volt pel casc antic.
A Benavarri vaig escoltar una conversa que tenien uns joves d'uns vint anys que pujaven al castell uns metres més avant de mi. Comentaven com de contents estaven de no haver-se vacunat contra la COVID: «yo al principio ya dudaba y no lo veía claro, pero cuando empecé a ver que todos los medios decían una y otra vez "hay que vacunarse, hay que vacunarse, hay que vacunarse" lo vi claro: cuando todos te dicen una cosa, eso no puede ser bueno».
Aquest argument és fabulós. Com tots els mitjans de comunicació defensen els drets humans, està clar que hem d'eixir al carrer a apallissar negres i maricons; també em queda clar que com tots els mitjans de comunicació defenen a ultrança els valors democràtics i/o la Constitució, està clar que hem d'optar per una dictadura militar. I així, tot. No només aquests pipiolos obviaven que els hospitals estaven col·lapsats de gent a les portes de la mort, que els metges/ses i infermers/es estaven a la vora del col·lapse físic i mental i que portàvem tres mesos reclosos a casa per evitar morir, com a l'Índia, a les portes dels recintes sanitaris, sinó que ells mateixos admetien l'origen de la irracionalitat dels arguments que havien calmat la seua mala consciència: «al principio no lo veía claro...» ¡y me cogí a un clavo ardiendo! El «noloveíaclaro» no és més que un sinònim de «estabacagadodemiedo» (y hay quien se aprovechó de mi miedo y de mi ignorancia).
Era la por, senyors! Por i covardia que desembocaren en egoisme, demagògia i irracionalitat.
VI
Al santuari de la Mare de Déu de la Penya de Graus una xiqueta d'uns set anys retransmetia en directe a algun conegut o coneguda la visita que feia a la basílica amb un mòbil. Em va fer gràcia: ho feia realment bé. Qui sap si estava davant d'una futura youtuber!
Lluny d'assolir la fama que possiblement tindran altres, ací vos deixe amb algunes fotos que feu d'aquestes excursions a la Ribagorça.
SANTA MARIA D'OBARRA
 |
| La Ribagorça és domini del romànic llombard! |
 |
| L'Isàvena |
 |
| L'absis central recorda el de la Seu d'Urgell |
 |
Ermita de Sant Pau, vora el monestir.
Acollia, possiblement, els pelegrins. |
 |
| Antic palau abacial, en ruïnes |
POBLA DE RODA
 |
Un carrer clos enmig de la via de comunicació entre
el Pirineu i el Baix Aragó |
 |
Elements de totes les èpoques
|
RODA D'ISÀVENA
 |
Perspectives de les façanes de la catedral:
la torre i el porxo sobre la porta principal daten del XVIII
i emmascaren, en part, l'obra romànica |
 |
| L'Antic i el Nou Testament historiats |
 |
| Visitació |
 |
| Anunciació i Naixement de Crist |
 |
La configuració arquitectònica de la catedral, un tant
estranya, s'adapta a la roca sobre la qual s'alça |
 |
| Antic retaule major, dedicat a Sant Vicent |
 |
| Detall del cor |
 |
Cripta, amb el fantàstic sepulcre de
Sant Ramon Bisbe |
 |
| Espectacular! |
 |
| Els primers dies de la vida de Crist, al detall |
 |
| Lateral del sepulcre: fugida a Egipte |
 |
| Frescos a l'absidiola septentrional |
 |
| Quatre evangelistes a mode d'atlants: sublim! |
 |
Col·lecció valuosíssima de teles gairebé mil·lenàries:
Pèrsia, Bizanci, Egipte, Al-Àndalus. |
 |
| Restes de la cadira dita de Sant Ramon |
 |
Al sudari de Sant Ramon Bisbe hi ha escrit l'inici
de la primera sura de l'Alcorà |
 |
El claustre s'ompli de centenars de làpides sepulcrals
de diferents èpoques. |
 |
| Racons del poble |
 |
| Panorama privilegiat sobre la vall de l'Isàvena |
PONT DE CAPELLA
 |
Una obra d'enginyeria de primera magnitud,
hereva directa de l'enginyeria romana |
 |
L'Isàvena i jo
|
GRAUS
 |
| Cada carrer és una postal! |
 |
| Panorama de la plaça major i les seues cases pintoresques |
 |
| Basílica de la Mare de Déu de la Penya |
 |
| Columnes entorxades, recorden el gòtic valencià |
 |
Interior de la basílica
|
ERMITA DE LA PIETAT (SANTA LLESTRA I SANT QUILIS)
 |
| La vall de l'Éssera cap al sud |
 |
| La vall de l'Éssera cap al nord |
BESIANS
 |
| Antiga ermita de Sant Joan |
PERARRUA
 |
| Perarrua i el castell del Món, dit també de Sant Climent |
TOLBA
 |
La portada de Santa Maria del Puy va ser
traslladada des de l'església de Falç,
que estigué dedicada als sants Just i Pastor. |
 |
Només per aquestes pedres ja paga la pena
acostar-s'hi al poble.
|
BENAVARRI
 |
| Carreró medieval dit de la Mala Fortuna |
 |
| Castell |
 |
| Capdamunt del turó del castell |
 |
| Església del castell: interior |
 |
| Església parroquial de Benavarri |
 |
| Portada de l'església del castell |
 |
Restes de l'antiga església romànica
del castell, situada sota la part ensorrada
de la construcció gòtica. |
 |
| Antic hospital |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada