Visitant perfils

Avui es coneix la gent per internet, ningú ho hauria de posar en entredit. I gairebé sempre, el primer que coneixem d'una persona és el seu perfil. Per això cal currar-se'l, no siga cosa que la gent ens descarte per ser, simplement, garrulos. Al facebook, al gaydar, al bakala, al blogspot... Però me n'adone, després d'haver conegut algunes persones a través de la xarxa, o llegint el perfil de persones conegudes, que moltes vegades aquest perfil dista molt de com som en realitat. És una falsa imatge que volem donar, no sé si per caure bé, aparentar el que no som, o simplement surt de manera inconscient reflectit allò que voldríem o aspirem a ser però que, per sort moltes vegades (més que per desgràcia), no som. Acomplexats per allò que es "moda" o deixa de ser-ho.
Es veu que està de moda anar de fashion, de cosmopolita, de ser guai, fer coses d'allò més "txic", divertides i ser xaxipirulo. I si no què? Ppff. Però el pitjor de tot és quan els nostres gustos, hàbits, costums, creences i seguritats són amagades per tal de comprar altri. D'agradar-li, de sentir-nos agradats. La nostra personalitat es transforma i es ven al millor postor. Ens clavem de ple en una farsa de la que és difícil sortir sense sentir-nos vulnerables. No és trist? És com un desdoblament de personalitat: sóc d'aquesta manera, i ho sé, però vaig a intentar semblar un altra cosa perquè sembla que a "x" pot agradar-li més... Guanyem? No sé jo. Perdem? A nosaltres mateixos, que hauríem de ser el més important. I no penseu que parle pensant en terceres persones, que crec que a tots ens ha passat alguna vegada. O no?

Per no parlar ja dels perfils surrealistes, com el d'aquell que busca amistat i posa una foto de la seva polla, o el d'aquell que valora "el interior de las personas" i després... Ppppffff. El món virtual és molt fàcil crear-lo. Dur-lo a la realitat per algun temps. Però el que som surt tard o prompte. Agrade o no agrade. Però si no es mostra des del principi, la decepció està garantida.