El darrer diumenge em vaig tirar a la piscina que és l'univers i el llenguatge de Joan Miró. I la veritat és que em va soprendre moltíssim la complexitat, els raonaments, la innovació i l'experimentació que s'amaga darrere de cada obra d'aquest pintor. És clar que jo sol no l'haguès pogut aprehendre: em va ser de gran ajud una miniguia de cada obra que m'acompanyà durant el passeig per la Fundació.
Home i dona damunt un munt d'excrements, Retrat d'una vaileta, el Personatge monstruós de la Sala K, el tríptic de l'Esperança del condemnat a mort, les pintures sobre paper ingres o l'Or de l'Azur foren algunes de les obres que més m'han cridat l'atenció per la seva estètica i el seu contingut. Hi hagué una, però, que si bé estèticament no m'entusiasma, em va fer pensar en uns detalls que he viscut en els meus darrers viatges a València.
Es tracta del Pagès català al clar de lluna. En aquesta obra, Miró posa el pagès en relació amb la terra amb el color vermell del seu rostre, que s'estèn pel paisatge. El cel, però, també hi apareix amb el color de la terra, de la vida, mentre que el pagès i part de la terra on s'hi està apareixen acolorits amb els colors de la nit: negre, blau fosc. Es mostra així una simbiosi que per a mi pretèn simbolitzar la relació entre la terra i el cel estrelat, entre les limitacions i les aspiracions, entre la màgia i la fecunditat. Mentre que les aspiracions són posibles gràcies al fruit del treball, són aquestes les que ens dónen ànim per continuar sacrificant-nos per aconseguir els fruits de la terra.
Darrerament, però, veig paisatges tristos. Cada vegada més, des de les finestres del tren que travessa el País Valencià des del nord fins a València, més i més camps abandonats. Més i més ciment. Estem en procés de perdre un vincle important: el vincle que ens lliga a la terra. Per a mí, imprescindible per bastir una cosmovisió amb "peus en terra", en què puguem ser vistos com a part del tot que és Gaia. Es podrà donar una necessària consciència ecològica una vegada desaparegui aquest vincle en la nostra societat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada