Voldria lloar el treball que avui he acabat de devorar. "Chicos son, hombres serán", de la jueva d'origen alemany Myriam Miedzian fa una anàlisi interessantíssima de la construcció que encara avui es fa del rol masculí entorn d'uns valors que preparen i predisposen a la violència. Què estem fent avui amb la infància? Quins valors transmetem i a quins camins aboquem a nens i nenes? Estem formant persones completes?
Qui s'ha salvat pels pèls de l'Holocaust no pot restar indiferent al fet de la violència. Ni tampoc nosaltres, sobretot pares, mares i mestres, hauríem d'estar-hi. Miedzian fa una reflexió molt bona sobre com es construeix el rol masculí en la nostra societat, prenent la perspectiva tant dels individus, com entre les relacions històriques entre comunitats, basades en la guerra. Després fa una reflexió sobre els programes educatius, la televisió, les joguines i altres aspectes on la violència està present de manera estructural.
Dóna també veu als retractors de les seves propostes i reflexions. A propòsit del joc bèl·lic i violent, parafraseja a Bettelheim, que ens ve a dir que tot i deixant que els nens, en els seus jocs, repeteisquen l'etern conflicte entre el bé i el mal d'una forma primitiva i acrítica, podem esperar malgrat tot que en un fuur es convertisquen en "adults objectius" dotats d'una intel·ligència suficient capaç de controlar les seves accions i de l'empatia suficient per comprendre tant el costat dels indis com el dels vaquers, dels bons i dels dolents... I ella es pregunta:
¿Dónde están esos adultos maduros, objetivos y empáticos?
No entre los cosacos, cuyos ataques contra los judíos aterrorizaron a mi padre y su familia cuando él era niño. Creían que tenían a Dios y la razón de su lado y se deedicaron a limpiar Rusia y Polonia de infieles despreciables. No entre los nazis alemanes que enviaron a mis tíos y primos - algunos de ellos bebés- a las cámaras de gas. Creían que estaban sirviendo a la causa más alta de purificar la raza aria de gusanos judíos. No están entre los bienintencionados jóvenes norteamericanos que fueron voluntarios a Vietnam porque, como John Floyd o Ron Kovic, creían ser los buenos, tipo John Wayne, mientras los comunistas eran los malos. La descripción que hace Bettelheim del desarrollo infantil hacia la racionalidad y la integridad moral a través del juego bélico me suena a manual de entrenamiento para futuros soldados.
El testimoni no pot ser més esfereïdor. Malgrat que potser avui encara vivim uns temps farcits de conductes que ens poden portar al pessimisme, no se m'oblida que la darrera guerra inútil i injustificada que Occident va empendre, contra l'Iraq, va ser resposta per milions i milions de persones que van sortir al carrer negant-se a l'atac i cridant consignes de pau.
Hem encetat doncs un camí cap a la deconstrucció de la masculinitat i la dissociació d'aquesta amb la conducta violenta. De posar en ell lloc que es mereixen els valors femenins dintre de la personalitat de totes les persones. I els mestres tenim molt a fer en aquest procés que ben segur serà llarg, però espero que imparable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada