La notícia es repeteix estiu rera estiu. Foc. Evacuacions. Mort. Pobresa. Destrucció. Acostume a ser expectadors indiferents de la destrucció de la biodiversitat i dels boscos del nostre territori: un de més... Enguany, Sogorb a València, i Horta a Tarragona, semblen ser els drames més horribles.
Un desperta al malson quan és un paratge conegut i estimat que crema. Recorde el patiment quan s'estava cremant la Serra d'Énguera, o el perill que sempre pateix la Calderona o la Serra d'Espadà. I quan l'admirable tasca dels bombers no pot evitar la tragèdia; admirable doblement quan, havent arriscat la vida, l'han perduda.
I la repugnància que u sent quan escolta a les notícies que l'efemèride és aprofitada per alguns per fer demagògia...
Són possibles estius diferents? :S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada