Durant el viatge a Grècia vaig posar en dubte si realment l'antònim de "caos" és "ordre". I és que a Atenes el caos funciona. No em pregunteu com, però entre el trànsit asfixiant, la gentada, els cambrers que et persegueixen per tal que et quedis al seu bar, els edificis que han ocupat l'espai sense cap tipus d'ordre o planificació... es respira certa calma, la gent sembla animada i la cosa, malgrat tot, "funciona". Altres ritmes i altres prioritats.
Una companya em va dir que ella veia Atenes com la porta d'entrada d'occident. I li haig de donar la raó: és molt familiar, però alhora, estranyament diferent. I malgrat que en arquitectura pot ser no pugui competir amb Roma o Paris, ben cert és que qui té una joia com l'Acròpoli al seu bell mig tampoc li calen massa ornaments.
Dintre d'aquesta calma caòtica he tingut certes impressions que voldria compartir. En veure als museus les estàtues, monuments funeraris i altres manifestacions artístiques totalment mutilades, m'he preguntat sobre el per què d'aquesta mutilació. En realitat, foren els cristians els qui van fer la destrossa. Els qui un bon dia van convertir el Partenó en església i van pujar dalt al timpà i van destruir gran part de les seves escultures, i van destrossar la decoració de les mètopes i del fris d'aquesta meravella artística. Els qui van enderrocar milers i milers de santuaris, van prohibir la religió pagana i fins i tot, van voler esborrar l'univers simbòlic i les referències d'aquells qui la seguien practicant. Quina diferència podem trobar entre la destrucció fa uns anys dels budes d'Afganistan i l'ordre de destruir el santuari de Zeus a Olímpia per part de l'emperador Teodosi II?
Des de l'Areòpag m'imaginava sant Pau, barbut i segurament sense haver-se dutxat durant mesos, predicar la Bona Nova entre aquelles pedres que dominen l'àgora d'Atenes. Qui foren els primers conversos? La gent pobra i sense formació: per tant, curta de mires. No foren els filòsofs de l'Acadèmia ni de cap altra escola filosòfica. La conversió de Constantí, o la declaració del Cristianisme com a única religió oficial de l'Imperi per Teodosi, foren actes de fe o estratègies polítiques?
Ben cert és que després de tot el fanatisme i odi de part dels primers cristians envers allò pagà poc ha canviat. El culte a l'emperador ha estat substituït pel culte al papa; el panteó olímpic, pel santoral; les festes paganes només han canviat de nom, però continuem celebrant les saturnals, les festes a Flora i les bacanals. Aquells que pretenen que la Constitució Europea faci referència a les "arrels cristianes" d'Europa, haurien de ser conscients que el cristianisme es troba, certament, en un punt ben alt d'aquest tronc europeu, si no n'és simplement, una de les branques.
Bé, us recomano Grècia. Però això sí: no hi aneu amb pressa! Això dels horaris no és massa fiable, sobretot els dels vaixells. Us ho dic per experiència, hehe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada