La il·lustrada cambrera no sabia què li demanava. Segons ens indica, parle un valencià "massa perfecte". Mira que n'és, de complicada, la paraula: entre+pa. Enmig del pa, bonica, es col·loca la mescla.
Però en realitat "entrepà" no és una paraula d'un valencià massa perfecte. Més aviat, crec que és una paraula inventada per evitar el castellanisme "bocadillo". A casa de la meva àvia d'un temps ençà es mengen "bocadillos", però abans mai s'havien menjat entrepans. Segons la nit, es feia un ou batut enmig "lo" pa, llonganissa enmig lo pa o pernil amb formatge enmig lo pa. Recorde que la meva àvia preguntava sempre: ho vols en el plat o enmig lo pa. Vull dir jo que segurament aquesta fórmula serà la genuïnament valenciana. Esborrada per la castellanització, ara s'oblida del tot degut a la normativa.
La cambrera anit va quedar de tòfola, pobra. Però ben mirat, la pobra noia, que mai ha tingut a l'abast un model normatiu correcte de referència (gràcies, Canal 9!!!), tampoc havia de conèixer aquest neologisme. I nosaltres que estàvem asseguts, que rèiem després del desconeixement de la cambrera, en lloc de creure que parlem el millor valencià del món, hauríem de fer memòria de la llengua dels nostres avis a l'hora de restaurar la nostra parla. Perquè moltes vegades, atenent a la normativa no caiem en el compte que es produeix igualment una castellanització imparable: desapareix el castellanisme del lèxic, però l'estructura i les maneres de dir resten igualment alienes.
En quantes expressions i vocables passarà aquest fenomen?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada