Acostumat com estic a la vida en ciutat, ja me n'havia oblidat del tot d'aquesta parada màgica que es produïa - es produeix- de dos quarts de dues fins a les cinc de la tarda en tots els pobles. Les botigues tancades "a calicanto", silenci als carrers, el soroll d'algun aparell de televisor ressonant des d'algun habitatge...
Normalment hi anava al col·legi durant aquestes hores, però en les festes era força aclaparador. A casa s'havia de fer silenci absolut. Al carrer no s'hi podia baixar a jugar. Obligat moltes vegades a posar-m'hi al llit: si volia vèncer l'obligació de dormir, m'havia d'inventar un joc ben imaginatiu convertint armaris en muntanyes, làmpades en naus espacials...
I avui, sortint de la feina, en veure els comerços del carrer Aprestadora tancats amb pany i clau, he recordat tot això (i més). I és que al Mediterrani el món es para a migdia durant unes quantes hores, herència pot ser d'una vida dedicada a la terra banyada per un excés d'hores de sol.
1 comentari:
Quina tendresa!
Publica un comentari a l'entrada