[Revisant els missatges del bloc he trobat aquest post que no vaig acabar d'escriure... Però és la merda amb que ens trobem cada dia! Ale, a cascar-la. Allà va!]
Tot plegat, és una merda!
Perdoneu, però... algú ho havia de dir. I ho faig avui, que em sento estranyament lliure aquí, sol, escoltant a tota hòstia la BWV 147. Vinc de veure una obra del dramaturg alemany Lutz Hübner,Reacció, que si bé potser no siga l'obra del segle, a un educador no deixa indiferent.
Davant meu hi ha tot un grapat de pensaments que haig de muntar per orientar la meva feina. Què faig a l'escola? Per què ho faig? Com ho faig? Quines prioritats tinc? Em vaig adonant dels errors, però també dels encerts. I un dels pitjors errors que ara em ve al cap és el haver donat valor al coneixement per la seva "utilitat". "Per al dia de demà, per tenir un treball, per obrir portes". I és mentida. El saber no val per a res. La realitat ens demostra que no val per a res: llicenciats quasi-mileuristes, plurititulats en l'atur. Però al mateix temps, ho és tot. Perquè ens fa esdevenir plenament humans, agafar la nostra vida per les regnes i decidir. Ser lliures. Ser persones. Com puc fer que un alumne sigui capaç de gaudir com jo ho faig aquesta melodia, o qualsevol altra cosa de les que té al seu voltant: el cel, la natura, l'art, la paraula... Com fer fluir a través d'ells els pensaments, idees, emocions, d'aquells qui ens han precedit per transformar-los i projectar-los renovats, nous, al futur?
Quants pals a les rodes! Quants interessos s'amaguen i es disfressen de blanc cabritet per impedir que hom sigui plenament lliure. Només interessa crear persones desinformades, ignorants, idiotitzades. Acrítiques i banals. La televisió. Allò superflu d'Internet. La superficialitat, les aparences. El descrèdit del saber, l'aniquilació de la curiositat. Homo videns. Homo ludens. Apocalíptic? Puc dir que hi veig quelcom diferent a l'aula? Potser tingui un alumnat en què tot açò és més palpable, per ser més vulnerable, però crec jo que és una tònica general.
De vegades penso que el verí del nazisme finalment està triomfant. No puc deixar de veure a escala global els elements que entreteixien l'entramat del Tercer Reich. La "Propaganda de Goebbels", el seguimient acrític a les idees... No es prohibeixen els partits polítics, però són eines cada cop més inútils per afrontar els problemes reals de la gent. No es prohibeix la llibertat d'expressió, però cada cop més la gent està menys formada, més desinformada, com per entendre alguna cosa. A més...
[I AQUÍ HO VAIG ENVIAR TOT A LA MERDA. AMÉN]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada