Facebook

Què esperem exactament del Facebook? 

Avui la pregunta m'ha tornat al cap en veure l'estat de Manolito (nom figurat). Manolito havia aconseguit, aquesta matinada, colar-se de franc a una discoteca superfashion. I el primer que havia tingut la necessitat de fer un cop aconseguida la gran gesta era fer la foto, penjar-la al Facebook a través del mòbil i comentar-la com si aquest fet l'hagués convertit en el ser més feliç, i no només això, més ditxaratxero de tot lo món. Potser si no ho hagués fet el gest hagués passat desapercebut, i per tant, no hauria tingut gràcia... Qui sap si ni tan sols li agrada anar a les discos, a aquest Manolito!

Repassant el perfil de Manolito, he pogut comprovar que efectivament és super ditxaratxero, sempre està alegre, s'ho passa d'allò més bé a la platja, viatja tope i tot i tot. M'ha faltat només veure fotos de quan caga i quan pixa, però igual és que no hi ha pensat. Quina mandra! Efectivament, no he pogut vèncer la temptació de bloquejar-lo!

I és que a mi que m'importa! Penso que aquesta persona, com moltes altres, empra el Facebook com un mirall deformat: ens ofereix una imatge de sí mateix, però totalment distorsionada, magnificant aquells aspectes que ell creu que el fan mirant-nos-el amb bons ulls, anul·lant aquells que no. I per llegir ficció ja tenim les novel·les, no? Hi ha moltes imatges que volem donar: des d'aquell que vol pretendre's super fashion, ditxaratxero i actiu, fins a aquella xica que vol donar-nos la imatge de mare perfecta, comentant-nos quantes vegades vomita, fa caquetes o s'acaba les pastetes el seu nadó i com de preocupada n'està!

No s'equivoqueu. Només m'alcen ampolles aquells perfils que no es corresponen amb allò que jo veig que hi ha al darrere. Senzillament. Malgrat que puc estar equivocat, acaben per avorrir-me. Exhibir-nos ho podem fer tots, però quan deixa de fer-se des de l'autenticitat, crec que caiem de manera escandalosa en la caricatura de nosaltres mateixos.

Sóc conscient que el meu perfil és tremendament avorrit, però mirant-lo des de l'altre extrem. Què li farem! Continuaré compartint coses que em criden l'atenció, comentant coses i fent broma, quan en tinga ganes. Si alguna vegada veieu que publicar el que faig a cada moment es converteix de nou en una necessitat, feu-m'ho mirar, que serà que alguna cosa no va bé en realitat. I si no trobeu el meu perfil... ejem, ejem... 

Ara ja en sabeu les raons!