Vaig decidir comprar-me el Tirant lo Blanch a principis de juliol. Text original, 1490, edició a cura d'Albert Hauf. Durant l'estiu, ha viatjat amb mi a València dos voltes, però, malgrat que de tant en tant me'l mirava de reüll tot recordant el propòsit de llegir-lo, ha romàs tancat i oblidat damunt de l'escriptori de cals pares. Ja he parlat algun cop de la meua tímida intrusió en el món dels clàssics de la literatura: aquells llibres aparentment tan pesats i enrevessats que en realitat no fan més que contar-nos tantes coses de nosaltres mateixos!
I, passant per damunt les lectures que tenia planificades, ahir mateix em va cridar des de l'estanteria. Vaig obrir-lo i vaig llegir-ne el pròleg en veu alta, amb aqueix valencià antic per alguns incomprensible, però que a mí -malgrat ser-ho de vegades, m'agrada tant! I viu que havia arribat el moment de submergir-me en les aventures del cavaller més important de la nostra literatura.
La introducció d'Albert Hauf oferix claus interpretatives molt interessants al voltant de l'obra, de la trama i dels personatges. El llibre és un reflex de les vivències i contradiccions existents al sí de la societat valenciana de l'època... Vivències i contradiccions que són com aquestes que es donen ara i ací al món que ens ha tocat viure: entre els valors acceptats com a vàlids i la praxis que fem d'aquests valors. Entre les aspiracions que afirmem que mouen els nostres actes i motiven les nostres decisions i aquelles que, paradoxalment, resten subjacents a tot allò que fem. Incoherència entre ideals, praxis i el sentit que donem a açò que en diem viure.
Com en tot bon clàssic, la crítica i la mirada corrosiva de la societat cal llegir-la entre línies. Crec que les claus que oferix Hauf ajuden a entendre bé l'obra, a copsar per què, per damunt de tot, el Tirant esdevé un clàssic universal de la literatura, tal com va admetre el mateix Cervantes en salvar-lo de la crema de llibres.
Vaig per feina. Veig el repte una mica difícil, però n'estic il·lusionat.
Com evident experiència mostre la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitut de temps envellits, mas encara los actes freschs de nostres dies, és stat donchs molt condecent, útil e expedient deduir en scrit les gestes e hystòries antigues dels hòmens forts e virtuosos, com sien spills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li.
Quin homenatge a l'escriptura en el primer paràgraf del pròlech! Un bon començament per a una aventura apassionant. Ja us diré si no defallisc en el meu propòsit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada