La pregunta

Pàgines i més pàgines, notícies i més notícies sobre la pregunta i la data de la consulta. Ens centrarem en la pregunta: tan difícil és convertir una reivindicació clara en una pregunta també clara? Què porres vol dir "pregunta inclusiva", "pregunta social", "pregunta que reculli totes les opcions", "pregunta o preguntes"? Ha arribat un moment en què, havent deixat unes setmanes de llegir sobre el tema, m'hi aprope de nou i no entenc res de res.

Posem per cas que em pregunten si vull dinar. Puc contestar que no. O puc contestar que sí. Si faig això últim, pensaré o pensarem què volem fer per dinar.

Posem que em pregunten si tinc fam i vull dinar. Puc contestar que sí, però potser que vulga dinar no perquè tinga fam, sinó perquè haig de marxar prompte de casa, o perquè tinc son i vull fotre una migdiada. Llavors com ho conteste? Que "no i sí"? Que "no pero sí"?

Posem que em pregunten si vull dinar llentilles. Si responc que no, poden dir-me: molt bé, doncs anem a la platja. Però alto! No vull dinar llentilles, però potser m'apetisca una altra cosa!

Una pregunta sobre una mateixa cosa pot crear molta confusió. Però ai, el panorama està ple de polítics als quals els interessa, aquesta confusió. I que intentaran que tot se'n vaja en orris malgrat que aparentment treballen per l'anomenat "procés". Per això cal fer una pregunta clara que ens permeta de valorar de forma crítica pros i contres, conseqüències d'una i altra opció, cosa que no podrem fer si la pregunta és ambigua, donat que ens passarem el temps discutint que collons se'ns està preguntant.

Per tant, volem o no volem que Catalunya esdevinga un estat independent? O sí, o no. Un cop formulada, fem l'exercici de pensar-nos-ho, valorar-ho i dir la nostra. I un cop contestada, treballem entre tots per materialitzar i donar forma a l'opció que hem triat de forma democràtica: i si ix el SÍ, haurem d'anar per feina per decidir quin model de societat volem, si volem o no volem estar a la UE, quines hauran de ser les nostres institucions...

Pas a pas. I en cadascun, escriure poc, clar i amb bona lletra. Sense marejar-nos.

Ah! I pel que fa a la data... A què collons esperen? Dilatar-ho en el temps és una forma de desmobilitzar-nos, i ja es pot veure com intentaran fer-ho.