Canal 9 era una gran emissora de propaganda fatxa, era una graaaaaaaaaaaaaaaaaaaan merda, però era la nostra merda. Vull dir, era una institució pública, una empresa PÚBLICA, d'aquelles que fa falta per vertebrar un País dissortat com el nostre, de la qual s'estava fent un molt mal ús per part dels consecutius governs del PP, tot allunyant-se cada volta més del que eren els seus principis fundacionals. Però el govern del PP no l'ha tancada perquè fos una graaaaaaaaaaaaaaaan merda: l'ha tancada perquè el País Valencià és un camp de proves de les polítiques neoliberals que es pretenen aplicar al conjunt de l'Estat. Perquè una vegada l'ha munyida, espoliada, violada (i violat moltes de les seues empleades, coneguts són els casos d'abusos per part d'alguns directius) i arruïnada, ha decidit llançar-la al fem, doncs ja no li era útil, atès que els índexs d'audiència eren ben baixos a causa de la seua decrepitud i decadència (la seua capacitat manipuladora havia decaigut, doncs), i donada la circumstància que, segons les enquestes, que li donen la victòria a l'oposició en les properes eleccions, podria caure en "altres mans" (que, Déu me'n guard, també quines manetes...).
Però hem de distingir sempre de la "cosa" i de l'ús que se li fa. València ha tingut des de fa dècades una televisió pública manipulada fins a límits intolerables, al servei dels sectors més reaccionaris de la societat. Però crec que la solució no era tancar-la: paradoxalment, l'ha tancada qui l'ha estat manipulat i aprofitant-se'n. La solució n'era una altra. Perquè al realitat és que València es queda sense televisió pública, sense cap institució que difonga un model estàndard de llengua i la cultura valenciana/catalana, cosa que Canal 9, de tant en tant, es dedicava a fer en alguns programes del seu segon canal.
I què dir de la ruïna de tot un sector, l'audiovisual, que haurà de plegar i marxar a una altra part, perquè al Cap i Casal ja no li queda absolutament RES de què viure. No estem parlant només dels milers de treballadors de Canal 9 que se'n van al carrer. (Treballadors que, per altra banda, han tardat massa en esdevenir una veu de denúncia: l'han mamada de canto i ara els peguen una puntada de peu a la boca). Estem parlant també d'actors, empreses de doblatge, de tècnics... que, com un gran dòmino, cauran en els propers mesos.
I tot sota l'actitud dèspota, cínica, demagògica i antivalenciana dels polítics de la Generalitat del sud. Tot plegat, m'ha resultat trist i dolorós, no pel com era la RTVV, sinó pel que hauria de ser, pel que hauria d'hagut ser i perquè en aquests temps que corre serà difícil començar de nou.
Havia de dedicar-hi algunes paraules en aquest bloc, no solament per la perplexitat amb que em mire els fets esdevinguts al País Valencià, sinó també pel fet que RTVV m'ha acompanyat durant un bon grapat d'anys en els que vaig aprendre, encara que hui semble mentida, un bon grapat de coses mirant aquesta tele.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada